dilluns, de novembre 28, 2016

Gallocanta

Ornitologia

Gallocanta - tierra de lagunas

Un cap de setmana d'observació d'ocells. L'objectiu era veure el fenòmen de les Grues en emigració que entre novembre i desembre es poden admirar a milers a la llacuna de Gallocanta, i el vam asolir.

Des de l'observatori de La Reguera, davant de l'estany de Gallocanta vam viure un capvespre sensacional. Vam haver de caminar poc més de tres quarts d'hora, una mica enfangats i sota una pluja fina i amb fred. Però la passejada, malgrat els inconvenients valia la pena. Un cop vam pujar a l'aguait, eren quarts de cinc de la tarda, vam començar a veure unes primeres volades de Grues, però en poca estona ja hi havia  grups amb centenars de volades de la Grus Grus, un rere l'altre que anaven arribant bàsicament de la banda de l'oest per fer nit a la llacuna d'aigua salada de Gallocanta. El silenci que fins aleshores regneava entorn de l'estany va quedar trencat pel crit característic de les aus que es repetia i anava augmentant fins a unes proporcions considerables. L'espectacle és únic,  recomenable per tots qui els hi agraden els ocells.
La recomenació és buscar un bon lloc d'observació i esperar que comenci a foquejar per veure arribar les Grues. A l'endemà matí, a partir de les set el fenòmen es tornar a repetir però a la inversa, les Grues aixequen el vol i van marxant totes des de l'estany cap els camps de la regió per buscar menjar. Pel que jo vaig viure, és molt millor i més espectacular veure l'arribada massiva de les aus el vespre que no la seva marxa a trenc d'alba.
Es recomenable fer nit en algún hostal o alberg de la zona, el més proper possible a l'esany de Gallocanta. Nosaltres ens vam quedar  a dormir al Albergue Allucant, sense gaires luxes, però amb un preu molt raonable. No cal dir que s'ha d'anar ben equipat per no passar fred i ben calçats.

En aquesta sortida ornitològica,  vam poder observar entre altres ocells:


divendres, de novembre 25, 2016

Elle

 Cinema



Michelle  (Isabelle Huppert) una executiva d’una empresa de vieojocs, busca venjança després de ser violada a casa per un intrús. Podriem definir-la com un trhiller, però el film va més enllà i no hi ha res previsible en la cinta, el qual li dóna un valor especial. És una de les característiques del cinema de Paul Verhoeven. Per saber més consulteu el Full de sala de la sala Truffaut amb la crírica del'Àngel Quintana










dijous, de novembre 17, 2016

El ciudadano Ilustre o ningú és profeta a casa seva




Una radiografia o un mirall de diferents aspectes de la societat argentina és el que retrata el film El ciudadano il·lustre, que deixa clar que ningú es profeta a casa seva. És una pel·lícula que interpel·la amb humor negre, però no es una comèdia. Val la pena!


Deconstrucció de la Pletera

 La deconstrucció del paisatge de la Pletera, és el reportatge que vaig publicar en el número 298 de la Revista de Girona.

Amb la desurbanització i restauració de la Pletera es completa la salvaguarda dels Aiguamolls de l’Empordà, una lluita que va començar fa just 40 anys. Una autèntica croada que avui encara es vigent, tot i que al llarg d’aquestes quatre dècades, s’ha creat el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (1983), i més recent el Parc Naturaldel Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (2010).




dilluns, de novembre 07, 2016

Tintín a l'Opera

L’àlbum El Ceptre d'Otokar, ve marcat per l'aparició d'un personatge femení que dominarà les Aventures de Tintin, la signora Bianca Castafiore, de  la Scala de Milà. 

Tot i que Hergé, no era precisament un amant de l'opera, que trobava una mica ridícula i l'avorria, crea la figura del "rossinyol milanès", un personatge que d'alguna manera s'inspira en la soprano grega Maria Callàs i la seva vida  entre els anys 1950 i 1960 amb milionaris que l'envolten, com Rastapopoulos (Aristòtil Onassis) amb el iot luxós el  Scheherzade  inclòs 

Tintin i la Castafiore es van conèixer a Sildàvia ( El Ceptre d'Otokar) per casualitat ella li va cantar l'Aria de les joies en el seient del darrere d'un cotxe. Aquesta peça de Faust de l'òpera de Charles Gounod, es podrà escoltar d'aquí a pocs dies, conjuntament amb altres peces operístiques que cantava Bianca Castafiore i altres personatges de les Aventures de Tintin, i serà en un recital que es celebra el dia 20  de novembre en el Grand  Palais de París, amb les veus de la soprano Valentine Fernandez, el bariton Laurent Arcano i el piano de Marie Thoreau La Salle, tot plegat en el marc de l'exposició Herge,  en un acte que presentarà Marianne Vourch i en el qual entre les altres peces s'interpretaran  l’Aria  Toréador de Carmen de Georges Bizet, La garsa lladre de Rossini.