dimarts, de juny 22, 2021

El carnicer dels Balcans

 

La parcialitat i politització de la Justícia espanyola, qüestionada per fòrums i institucions internacionals com el Consell d'Europa, que compara el sismeta judicial espanyol amb el de Turquia, i que posa en dubte el seu tarannà democràtic, sovint ens fa dubtar que existeixi realment una justícia que sigui justa. Per sort, hi ha tribunals europeus i internacionals, realment democràtics, que amb les seves actuacions ens tornen la confiança, en el món judicial, però fora de l'Estat espanyol.
La condemna de Ratko Mladic, és un exemple, de que més enllà dels Pirineus, si, hi ha justícia.
Ratko Mladic va ser el responsable de la pitjor massacre a  Europa des de la Segona Guerra Mundial. El dia 8 de juny de 2021, el tribunal de l’ ONU en La Haia va rebutjar la seva apel·lació i en va confirmar la condemna i cadena perpetua.  Va ser condemnat en primera instància pel genocidi d’Sbrenica i altres crims de guerra i de lesa humanitat. Se’l coneix com el Carnicer dels Balcans
 
Mladic va ser declarat culpable pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPII) de 10 dels 11 càrrecs dels que se l’acusava, i que incloia el genocidi i delictes contra la humanitat, per la mort de més de 8.000 homes i nens.
Recomano veure el film Quo vadis, Aida? per tenir una visió aproximada sobre el genocidi d'Sbenica





dimarts, de desembre 15, 2020

El Joc de l'Oca del Suprem

 El Suprem escoltant la Fiscalia i una acusació particular propera a VOX ha ordenat tornar a jutjar Arnaldo Otegi.

 El Tribunal Suprem abona les tesis de la Fiscalia i VOX i no accepta l'anul·lació de la condemna a Otegi que reclamada pel Tribunal dels DDHH d'Estrasburg.

 Arnaldo Otegi va passar sis anys a la presó, per negociar la fi de la lluita armada d'ETA i propiciar la pau, condemnat en un judici que va ser declarat com injust per Estrasburg.



Ara el TS diu que es repetirà el judici. Es una decisió sense precedents. El Suprem demostra que són els qui manen. El Tribunal Suprem, és el poder Suprem de l'Estat, per sobre de qualsevol altre.

La Brunete Aranzadi ataca de nou, i ara ho fa per qüestionar la política del govern del PSOE, pels seus acords pressupostaris amb ERC i Bildu, i alhora avisa als presos polítics catalans que tot allò que guanyin a Europa en relació a les condemnes pel judici de l'1 d'Octubre, no servirà per res. El Suprem avisa que si cal retorcerà les lleis fins a on calgui per imposar el seu criteri. I a partir d'ara et podran jutjar les vegades que faci falta fins que la Brunete Aranzadi obtingui la condemna desitjada.

El TS també aprofita per tornar a la política del "tot es ETA" per deslegitimar Otegi i Bildu. Tot plegat tufa a jutges casposos, naftalina i un poc (o molt) de l'antic règim predemocràtic (altrament dit franquisme o dictadura, poseu-hi l'adjectiu que us vingui més de gust)


 


dissabte, de desembre 12, 2020

El retorn del "Campechano"

         Objectiu: Salvar el real cul del Borbó defraudador

El rey emérit, Joan Carles I, va pagar 678.000 euros dels seus deutes fiscals, el dia 9 de desembre del 2020, tot i que sabia, des de feia mesos que se l'estava investigant.
La Fiscalia l'havia informar el passat mes de novembre, que hi havia una investigació en marxa.

 

Es molt important, el petit detall que Fiscalia havia informat oficialment que era investigat pels seus deutes amb hisenda i en concret pels fons opacs, entre d'altres possibles irregularitats.   

El Codi Penal Art. 305. 4 estableix que:  el pago de la deuda tributaria exime al contribuyente de la sanción administrativa y de la actuación judicial siempre que esa confesión —y, por supuesto, el pago de lo defraudado— llegue antes de que Hacienda notifique "el inicio de actuaciones de comprobación o investigación", de que la Fiscalía o la Abogacía del Estado formulen una querella o de que la Fiscalía o el juez "realicen actuaciones que le permitan tener conocimiento formal de la iniciación de diligencias". 

Queda clar que el rei "campechano" va ser informat oficialment per la Fiscalia molt abans de presentar la declaració. 

En conseqüència, no s'hauria de beneficiar de l'excepció de responsabilitat prevista en el 305.4 i caldria aplicar-hi el que preveu el mateix Art 305, en el seu apartat 1, per tots aquells que per "acción u omisión defraude a la Hacienda Pública" amb unes quantitats que superin els 120.000 euros, "serà castigats amb la pena de presó de un a quatre anys y multa del tanto al sextuplo de la citada quantia" 

Això és el que s'aplicaria a qualsevol ciutadà defraudador, però tota la maquinària de la Brunete Aranzadi, jutges i fiscals, s'han posat en marxa per buscar o crear si cal, jurisprudència per salvar el cul al reial defraudador.  


 

Les martingales de la fiscalia i la judicatura (deslegitimada i amb mandat caducat), coneguda per forçar el que faci falta per posar i mantenir a la presó als presos polítics catalans. Ara utilitzarà les seves arts legals rocambolesques, per evitar a tota costa el càstig que es mereix al Borbó defraudador.


dissabte, de maig 09, 2020

La diada del 9 de maig a Rússia

El significat del 9 de maig a Rússia


La commemoració de la victòria de la Unión Soviètica sobre l'Alemanya nazi el 9 de maig de 1945 en la Segona Guerra Mundial  (Velíkaya Otéchestvennaya Voiná) és molt important pels russos. Es una diada festiva, tant a Rússia, com a Bielorússia i la majoria d’antigues repúbliques soviètiques, perquè es commemora el dia en que Alemanya va signar la seva rendició, posant fi a la Segona Guerra Mundial a tot Europa. S’ha parlat molt i s’ha fet molta literatura a Occident sobre la importància de les tropes aliades americanes i sovint s’ha menystingut el paper que va jugar l’exercit roig en aquesta conflicte mundial, en que va ser, tant a o mes decisiu que el dels EUA.
 Fa un parell d’anys vaig tenir la sort de visitar Moscou durant la celebració del 9 de maig. Vaig quedar parat de la mobilització ciutadana, no oficial, en aquesta diada. Més de vuit milions de soldats russos van morir en la guerra contra el feixisme i les famílies mostren amb orgull les fotos del seus avantpassat que van morir en la guerra, com uns herois per la llibertat. Es una diada que uneix a tots els russos.



divendres, de maig 08, 2020

Persepolis i Satrapi

Persepolis de Marjane Satrapi


La meva recomanació cinematogràfica d'aquest mes de maig, és Persepolis,  una pel·lícula que poden trobar a  Filmin. Es tracte d'una cinta d'animació basada en la novel·la autobiogràfica en còmic de Marjane Satrapi. Aquest film el 2007 va obtenir el premi del jurat en el Festival de Canes, a banda d'altres reconeixements internacionals, com una nominació a l'Òscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa. 

L'autora iraniana, Marjane Satrapi, va ser a Girona el 2007 per recollir el Premi Liber Press. La seva primera i gran obra, Persèpolis (en quatre toms), explica, a través del còmic,  la seva vida, la de la seva família i la del seu país enfront de la pressió del fonamentalisme islàmic.

dilluns, de juliol 23, 2018

El 20 de setembre, tota la veritat




'20-S', el documental que desmunta la versió policial i judicial del jutge Llarena sobre els fets pels quals va empresonar injustament Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. Aquí és demostra fins a quin extrem es poden manipular unes diligències policials i judicials per justificar l'empresonament d'activistes de la pau, vulnerant drets civils de tota mena i els drets humans dels dos Jordis.



Aquest és el documental que s'ha vist massivament a Catalunya i que per sufisticats mètodes de censura mediática no es veurà a l'Estat Espanyol. El documental desmonta les mentides i manipulacions que han publicat la majoria de mitjans de comunicación español, amb l'objectiu de mantenir a la presó a persones innocents.

Què és el documental del "20-S" ?




Si voleu saber més sobre  el documental de Mediapro en relació els fets del  20 de setembre que posa en qüestió el muntatge jurídic i policíac espanyol contra Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. En el programa "Preguntes freqüents" de TV3 la periodista Laura Rosel parla amb el director del documental, Jaume Roures i el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i advocat, Jaume Asens.