dimarts, de gener 31, 2006

Un discurs esperançador a la UE


El canceller federal d'Àustria i president de torn de la Unió Europea, Wolfgang Schüssel, ha fet un discurs esperançador per al futur d'Europa apel·lant a la unitat i a la necessitat que té la UE de trobar la identitat cultural que uneixi els europeus, i deixa clar que més enllà d'una moneda comuna calen valors i projectes comuns.

L'aposta de Schüssel de construir una Europa en la qual els ciutadans se sentin europeus perquè comparteixen continguts més socials i culturals xoca amb la visió absolutament mercantilista que aportava el seu antecessor, Tony Blair.

Després d'un semestre de la presidència britànica que va ser absolutament nefast i no va aportar res amb vista a resoldre la crisi en què està immersa la Unió des dels referèndums de França i Holanda, que van rebutjar la Constitució Europea, la nova presidència austríaca és molt valenta, però potser peca d'ingenuïtat en demanar als governs que deixin de banda l'egoisme de cada estat i s'impliquin més en la UE.

dimecres, de gener 25, 2006

Europa ajuda a la CIA



El Consell d'Europa va donar a conèixer el seu informe sobre els vols clandestins de la CIA a Europa amb la utilització dels aeroports i l'espai aeri europeus per traslladar sospitosos de terrorisme a altres països on van ser sotmesos a tortures.

De l'informe presentat pel parlamentari suís Dick Marty es desprèn que tots els governs europeus afectats estaven al corrent d'aquestes pràctiques de l'agència secreta nord-americana, (així ho reflecteixen alguns editorials de la premsa suissa, com Le Temps o Tribune de Genève ) i que s'ha establert una mena de sistema de subcontractació de la tortura a altres països com Síria, Egipte o Jordània.

De la lectura de l'informe es pot desprendre també una connivència dels governs europeus amb els dels EUA en la pràctica sistemàtica dels segrestos i la tortura. Caldrà que els estats de la UE i els països candidats com Romania, no tan sols condemnin aquestes pràctiques, sinó que també expliquin molt bé fins a quin punt coneixien i consentien els segrestos i els vols clandestins.

dimarts, de gener 24, 2006

Els troglodites contra Catalunya



La mentida, la insidia i els atacs constants contra Catalunya des determinats sectors de l'extrema dreta espanyola, tenen un nom: Partit Popular.

Un partit que és defineix de govern a l'Estat espanyol, no pot tenir com a estratègia l'atac constant d'una part del territori que pretén governar, perquè aleshores estarà avocat al fracàs més absolut. El debat sobre l'Estatut ha despertat en el sí del PP els seus instint més baixos.

L'estretègia de la confrontació constant, l'intent de fer bullir la sang als catalans i enfrontar als territoris també té un nom; és l'estratègia del «guerracivilisme».
Qui millor ha definit aquesta estratègia del PP ha estat el New York Times que en el seu editorial d'avui "Troglodites a l'exèrcit espanyol" defineix d'una manera molt clara la situació.

Des de la distància el diari americà exigeix al PP que accepti d'una vegada per totes la derrota electoral que va paritr el 14-M de fa dos anys i que no excusi les actituts colpistes d'un sector de l'exèrcit espanyol en contra de la democràcia.

dilluns, de gener 16, 2006

La crisi al Col·legi de Periodistes de Catalunya

La situació creada en el Col·legi de Periodistes de Catalunya a partir de la renúncia de Sebastià Serrano com a degà de Catalunya i els enfrontaments en el si de la demarcació de Barcelona ha obert un interessant debat a les demarcacions terrirorials del Col·legi.

Des de la demarcació de Girona s'han pronunciat tal com recull Intra-ACN:


El Col·legi de Periodistes de Girona proposa que el nou degà sigui elegit per tots els
col·legiats


El Col·legi de Periodistes de la demarcació de Girona creu que l'única fórmula viable per elegir el nou degà, després de la dimissió de Sebastià Serrano, és tornar a fer unes eleccions en què votin tots els col·legiats de Catalunya. En un comunicat emès als seus col·legiats, el Col·legi gironí assegura que després de la dimissió de Serrano, les Juntes de demarcació es troben 'incapacitades' per actuar en els seus àmbits territorials' i que la seva representativitat ha quedat 'incomprensiblement' disminuïda.

El Col·legi de Periodistes de Girona denuncia avui en un comunicat que des de la dimissió de Sebastià Serrano, les Juntes de demarcació es troben en una 'inaudita situació d’impasse, incapacitades per actuar en els nostres àmbits territorials respectius. La nostra representativitat ha quedat incomprensiblement disminuïda. En cap moment la crisi generada ha pensat en les repercussions que podia tenir en la resta de demarcacions'.

El col·legi considera injust que 'una crisi que té el seu epicentre a Barcelona' afecti tots els col·legiats de Catalunya. Per aquest motiu consideren que s'han de posicionar des de les demarcacions i 'aconseguir que la figura del degà quedi legitimada com ho havia estat fins ara'.
Des del Col·legi de Girona proposen com l'única fórmula viable per elegir un nou degà, obrir unes eleccions 'únicament i exclusivament al deganat, en què el degà surti escollit democràticament per tots els col·legiats de Catalunya'. En aquest sentit el Col·legi tampoc descarta la possibilitat que un representant de les demarcacions no afectades pel conflicte adopti un paper arbitral i assumeixi en funcions el càrrec de degà.

Els membres del Col·legi gironí demanen que el problema se solucioni de la manera més ràpida, independent i democràtica possible, i sol·licita una revisió dels estatuts per evitar situacions com l'actual.