Gallocanta

Ornitologia

Gallocanta - tierra de lagunas

Un cap de setmana d'observació d'ocells. L'objectiu era veure el fenòmen de les Grues en emigració que entre novembre i desembre es poden admirar a milers a la llacuna de Gallocanta, i el vam asolir.

Des de l'observatori de La Reguera, davant de l'estany de Gallocanta vam viure un capvespre sensacional. Vam haver de caminar poc més de tres quarts d'hora, una mica enfangats i sota una pluja fina i amb fred. Però la passejada, malgrat els inconvenients valia la pena. Un cop vam pujar a l'aguait, eren quarts de cinc de la tarda, vam començar a veure unes primeres volades de Grues, però en poca estona ja hi havia  grups amb centenars de volades de la Grus Grus, un rere l'altre que anaven arribant bàsicament de la banda de l'oest per fer nit a la llacuna d'aigua salada de Gallocanta. El silenci que fins aleshores regneava entorn de l'estany va quedar trencat pel crit característic de les aus que es repetia i anava augmentant fins a unes proporcions considerables. L'espectacle és únic,  recomenable per tots qui els hi agraden els ocells.
La recomenació és buscar un bon lloc d'observació i esperar que comenci a foquejar per veure arribar les Grues. A l'endemà matí, a partir de les set el fenòmen es tornar a repetir però a la inversa, les Grues aixequen el vol i van marxant totes des de l'estany cap els camps de la regió per buscar menjar. Pel que jo vaig viure, és molt millor i més espectacular veure l'arribada massiva de les aus el vespre que no la seva marxa a trenc d'alba.
Es recomenable fer nit en algún hostal o alberg de la zona, el més proper possible a l'esany de Gallocanta. Nosaltres ens vam quedar  a dormir al Albergue Allucant, sense gaires luxes, però amb un preu molt raonable. No cal dir que s'ha d'anar ben equipat per no passar fred i ben calçats.

En aquesta sortida ornitològica,  vam poder observar entre altres ocells:

• Diferents exemplars de Milano real
• Pioc Salvatge  (Avutarda)
• Volades d'Alosa vulgar
• Volades de Calandria
• Molts corbs
• Anec blanc
• Tortores turques
• Una volada de deu exemplars de la Xurra (Pterocles orientalis)
• Arpella vulgar
• Estornell negre

Deconstrucció de la Pletera

 La deconstrucció del paisatge de la Pletera, és el reportatge que vaig publicar en el número 298 de la Revista de Girona.

Amb la desurbanització i restauració de la Pletera es completa la salvaguarda dels Aiguamolls de l’Empordà, una lluita que va començar fa just 40 anys. Una autèntica croada que avui encara es vigent, tot i que al llarg d’aquestes quatre dècades, s’ha creat el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (1983), i més recent el Parc Naturaldel Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (2010).

Un any sense política ambiental

Les principals organitzacions ecologistes espanyoles (Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, Greenpeace, SEU/birdlife i WWF) crítiquen en un manifest la política mediambiental del govern Zapatero. Els responsables d’aquestes organitzacions denúncien que s’han produit molt pocs avenços en matèria ambiental i que hi ha hagut una reculada important.
Aquests grups ecologistes han demostrat certa valentia alhora de fer pública la seva denúncia, però alhora també pequen d’ingenuïtat en pensar que hi haurà un canvi de rumb, en un govern que si alguna cosa ha demostrat és que no té cap rumb.
Zapatero s’ha omplert sovint la boca amb grans promeses, sobre la lluita contra el canvi climàtic o les polítiques de sostenibiltat i d’energies renovables, que com era d’esperar ha incomplert. Segurament aviat escoltarem al president espanyol fent declaracions sobre la importància dels acords post-Kioto que s’han d’adoptar aquest any en la cimera de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic que se celebrarà a Copenhaguen al desembre.
De res servirà que ara se li exigeixi el tancament de la central nuclear de Santa María de Garoña (Burgos), que ja ha esgotat la seva vida útil i pateix greus problems de seguretat o que reconduexi les seves polítiques sobre el Medi Ambient, perquè l’única resposta que obtindran seran un discurs buit.
Per un motiu o altra, sobretot perquè ja se li ha vist el llautó, cada dia que passa Zapatero va perdent suports, ara són els naturalistes, després seran altres col·lectius desenganyats, fins que es quedarà sol, nomès envoltats per aquells que li diran allò que vol escoltar. Encara falten tres anys per les eleccions, dubto que tal com va la cosa acabi aquesta legislatura. Aquest cop no li podran salvara la cosa les polítiques d’extrema dreta del PP, que sí ha canviat de rumb.

Una presa de pèl

Trenta sis anys després que s'instaurés el 5 de juny com a Dia Mundial del Medi Ambient, la societat està prou conscienciada sobre la necessitat de preservar el planeta, sobretot després dels informes demolidors i els advertiments del perill i les greus conseqüències que suposa l’escalfament global. Un fenomen atribuït en part a les polítiques poc respectuoses amb el medi que porten a terme els governs, (desforestació, emissions del CO2), sobretot en els països més desenvolupats. Avui una majoria de ciutadans hem canviat d'hàbits per contribuir amb petites actituds domèstiques a fer una societat més sostenible. Dissortadament els governs han convertit la defensa del medi en un tema merament d'aparador, amb la creació de gabinets específics, però que al final no s’han traduït en polítiques decidides, com es el cas de l’Estat espanyol que incompleix els objectius marcats pel tractat de Kyoto per reduir les emissions de CO2 a l’atmosfera. Si els governs no van més enllà de meres declaracions d’intencions i disposicions, i no posen en marxa mesures dràstiques a nivell global, la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient es convertirà en una autèntica presa de pèl als ciutadans.

Prestige

Cinc anys després del naufragi del petrolier Prestige que va causar la marea negra més gran de la història a les costes espanyoles, la catàstrofe s’ha superat, malgrat algunes seqüeles i que encara no s’ha fixat cap data per al judici. El cas és en mans d’un petit jutjat del poble gallec de Corbión, que amb pocs mitjans s’ha encarregat d’un procediment de gran envergadura amb milers d’afectats.

Tampoc s’ha avançat gaire en les mesures de seguretat per evitar que un accident d’aquestes característiques es torni a produir. Continuen navegant per la zona grans petroliers sense un control mínim.

Tampoc s’ha habilitat, ni construït cap port d’abric per acollir els bucs amb problemes, fet que minimitzaria les conseqüències d’una altra catàstrofe ecològica.

Cinc anys després, tant la justícia espanyola com la resta d’administracions encara tenen molta feina per fer, uns hauran de determinar qui o quins són els culpables de tot plegat i demanar-ne les responsabilitats civils i penals, i els altres han de posar en marxa sense demora les mesures perquè un desastre com el del Prestige no es torni a produir mai més.

Convenció a Nairobi

La conferència internacional sobre el canvi climàtic, que se celebra aquests dies a Nairobi, ha donat un missatge d'alarma en qualificar aquest fenomen com una de les amenaces més greus que afecten la humanitat.

Ahir mateix un nou informe demolidor indicava que el canvi climàtic posa en perill l’aliment dels éssers humans i dificultarà encara més l’alimentació de la creixent població mundial.

En un dossier divulgat a la cimera de Nairobi s’advertia que l’Àfrica, tot i ser el continent menys contaminant, serà el més afectat pels efectes del canvi climàtic amb sequeres, inundacions, fams derivades d’una menor producció agrícola i control dels recursos.

Novament, des d'un fòrum internacional es fa una crida per lluitar contra l'escalfament del planeta i la resposta dels EUA, un dels països que més contamina, ha estat que no pensen modificar la seva política mediambiental.

En aquesta cimera es dibuixa com ha de ser la lluita contra el canvi climàtic després del protocol de Kyoto, amb el qual 165 països industrialitzats es comprometien a reduir les emissions de gasos contaminants fins al 2012. El problema és que els objectius de Kyoto de moment no s'han complert i malgrat els efectes devastadors del canvi climàtic els governs tampoc han actuat amb contundència per frenar el deteriorament del planeta. Si no s'actua ara no hi serem a temps.

El canvi climàtic

La passivitat dels governs contra l'escalfament global del planeta tindrà un cost astronòmic per a l'economia mundial, que d'aquí a deu anys pot portar a una crisi econòmica sense precedents.

Aquest és el missatge que ha donat a conèixer Tony Blair i el govern britànic a partir d'un informe encarregat a l'execonomista en cap del Banc Mundial Nicholas Stern sobre els efectes i les conseqüències del canvi climàtic.

Fa pocs dies les Nacions Unides van fer públic un altre informe en el qual s'assegurava que està demostrat que el canvi climàtic és conseqüència de l'activitat humana, sobretot per les emissions de diòxid de carboni que produeix l'efecte d'hivernacle.

En l'aspecte científic aquests informes no diuen res de nou i se sumen a molts altres, fets per científics i ecologistes, treballs que des de fa anys avisen del desastre mediambiental que s'aproxima si no es posa remei a la contaminació.

Els governs fins ara no s'ho havien pres seriosament i només havien fet algunes accions més simbòliques que efectives, com ara el protocol de Kyoto, al qual mai s'han sumat els països més contaminants, i molts dels estats que l'han subscrit l'incompleixen, com és el cas de l'Estat espanyol.

La Unió Europea també ha fet grans propòsits per anar més enllà de Kyoto, però de moment res d'això no s'ha traduït en una lluita efectiva per reduir la contaminació. Com sempre la UE és queda amb grans declaracions, que després no es porten a terme perquè els socis europeus no es posen d'acord.

La novetat de l'informe de Stern és que, aquest cop diu que, si no es fa res el canvi climàtic tindrà un efecte demolidor sobre l'economia, i adverteix que els governs han de fer avui grans inversions per reduir les emissions de gasos contaminants o el cost que en pagarem en el futur serà molt més car.

Si bé la conscienciació del problema ambiental no ha tingut cap resposta, sembla que l'efecte sobre l'economia ha encès totes les alertes i una mostra d'això és que el govern britànic es mostra decidit a convèncer els països industrialitzats.

És que només es mouen quan els hi toquen la butxaca!!!!!!!