divendres, de febrer 10, 2017

Alea iacta est (El judici del 6N)


Fa temps que hi han atacs per part de l'Estat espanyol en contra de Catalunya i els seus interessos. Hi va haver una gran batalla amb l'Estatut que va acabar amb una escabetxinadaper part del Tribunal Constitucional. Ja no era una incursió, ni tampoc una altra guerra de guerrilles, a que estàvem acostumats. Després de mesos intensos de campanya per part del Partit Popular, en la qual l'actual president del Govern espanyol, Mariano Rajoy no va tenir cap escrúpol a l'hora de recollir signatures pels carrers, en contra de Catalunya i del nou Estatut, el PP va iniciar tot un procés, amb maniobres de tota mena,  per finiquitar l’autogovern català. Tot en contra de l'esperit que emanava dels pares de la Constitució del 1978.

 

En aquesta bogeria per trepitjar qualsevol aspiració de més autogovern pel poble català en el marc de l'Estat autonòmic, es va utilitzar el control polític que exerceixen el PP i el PSOE en el sí del Tribunal Constitucional per reduir a la mínima expressió una llei catalana pactada, com era l'Estatutd'Autonomia, que havia estat referendat a les urnes pels ciutadans catalans, pel Parlament de Catalunya i pel Congrés dels Diputats espanyol. La retallada salvatge que va fer el Tribunal Constitucional a la llei catalana va representar un punt d'inflexió.


Els catalans indignats pel menyspreu i la vexació a que van estar sotmesos van reaccionar amb gran mobilitzacions. Durant cinc anys consecutius amb milions de persones al carrer, van protagonitzar les mobilitzacions més importants que s’han fet mai a Europa. El resultat ha estat una majoria parlamentaria independentista al Parlament de Catalunya.


 Després han passat moltes coses, la llista seria llarga, però en aquesta autèntic guerra política contra Catalunya s'hi han anat sumant fronts: el mediàtic de la "Caverna" amb tota la seva artilleria i artefactes intoxicadors de l'opinió pública que no ha donat cap treva i al qual s'hi han sumat la practica totalitat de mitjans de comunicació no catalans, el desembarc a Catalunya dels agents del CNI i la guerra bruta del ministre del'Interior, la utilització de policies i inspectors fiscals i de tota mena. A tot això cal afegir-hi les reformes legislatives, amb lleis a mida consensuades entre PP i PSOE, que després haurien de servir de munició a togats que avança com un exercit imparable en múltiples fronts per aniquilar el moviment independentista. La gran ofensiva ja ha començat. De tots, el judici polític i penal per la consulta del 9 de novembre del 2014, en contra del President Artur Mas,  la que va ser la seva vicepresidenta Joana Ortega i l'actual consellera Irene Rigau, ha estat un altre punt d'inflexió molt important.  Tot plegat, acompanyat d'altres fronts amb càrregues de profunditat molt potents llançades en contra dels bucs insígnia de la societat civil catalana, com som l'ANC i Omnium Cultural. En la lògica del PP no hi ha treva possible, i malgrat la propaganda mediàtica que ens venen, tampoc hi cap negociació possible almenys fins derrotar l'independentista. Tot a l'espera de poder llegir el seu darrer parte: " En el día de hoy, cautivo y desarmado ............, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos ....... La guerra ha terminado".

 S'ha trencat tots els ponts d'entesa i són massa catalans que a cada andanada estan més emprenyats. El poble català és molt tossut i a cada nova agressió està més unit i amb més independentistes disposats a trencar amb Espanya. Algú és pensa que hi haurà marxa enrere?