Els lligams mentals de Proust

 

Persepolis i Satrapi

Persepolis de Marjane Satrapi

La meva recomanació cinematogràfica d'aquest mes de maig, és Persepolis,  una pel·lícula que poden trobar a  Filmin. Es tracte d'una cinta d'animació basada en la novel·la autobiogràfica en còmic de Marjane Satrapi. Aquest film el 2007 va obtenir el premi del jurat en el Festival de Canes, a banda d'altres reconeixements internacionals, com una nominació a l'Òscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa. 

L'autora iraniana, Marjane Satrapi, va ser a Girona el 2007 per recollir el Premi Liber Press. La seva primera i gran obra, Persèpolis (en quatre toms), explica, a través del còmic,  la seva vida, la de la seva família i la del seu país enfront de la pressió del fonamentalisme islàmic.

En l'any JOSEP PALAU i FABRE

El prestigiós poeta i biògraf de Picasso hauria fet cent anys. Per recordar  JOSEP PALAU I FABRE aquest any s'organitzen infinitat d'actes per reivindicar la seva figura i potenciar la reedició dels seus llibres. En aquest video David Castillo en fa un tastet.
Una entrevista en profunditat que li va fer Josep Maria Espinàs  en el programa "Identitats" de TV3 el 6 de febrer del 1985, La podeu recuperar clicant el següent enllaç: Entrevista a Palau i Fabre

Dansa de mort (Teatre)

Divendres 17 de noviembre vaig poder assistir a la representació en el Teatre Municipal el Jardí de Figueres de Dansa de mort d'August Strindberg, amb una gran interpretació per part de Lluís Soler, Mercè Arànega i Jordi Figueras. Una bona proposta de la programació de tardor de Figueres 2017

En l'obra un matrimoni burgés de dos fracassats: ell ( Lluís Soler) un militar deixat de banda en les promocions, i ella ( Mercè Arànega) una actriu que ha abandonat una carrera teatral. Després d’anys de vida en comú, no tenen ja res a dir-se, i estan morts en una casa que sembla més una presó. Arriba de visita un tercer personatge ( Jordi Figueras) i la seva presencia es rebuda com una benedicció del cel. Tornen a tenir possibilitats de conversa, marit i muller troben en ell un interlocutor per confiar-li l’infern on viuen. Aquest infern arrossega el visitant, i es troba envoltat, contra la seva voluntat, en aquest remolí de misèries.

El ciudadano Ilustre o ningú és profeta a casa seva

Una radiografia o un mirall de diferents aspectes de la societat argentina és el que retrata el film El ciudadano il·lustre, que deixa clar que ningú es profeta a casa seva. És una pel·lícula que interpel·la amb humor negre, però no es una comèdia. Val la pena!