dijous, de juliol 08, 2010

Qui té raó?

Il n'y a que moi, qui a toujours raison

Aquest frase ve a dir que no hi ha ningú que sempre tingui raó, només jo.


Dedicat als qui es barallen per la capçalera de la manifestació del 10-J, tots tenen els seus arguments tots creueb que tenen raó.


dimecres, de juliol 07, 2010

El dret i deure de la queixa

Dans un pays libre, on crie beacoup quoiqu' on souffre peu; dans un pays de tirannie, on se plaint peu quoiqu'on souffre beacoup" Lazare Nicolas Marguerite Carnot

En un país lliure hi ha molts clams per poc que es pateixi, en un estat despòtic es pateix sense que ningú es queixi per res.

Catalunya forma part d'una Europa democràtica. Cal que aprofitem aquesta llibertat per queixar-nos per reclamar allò que és nostre i esdevenir un país independent.

dimarts, de juliol 06, 2010

Corrupció

Dedicat a Millet i molts altres

Quoe fuerant vitia, mores sunt (Séneca)



"Tot allò que anomenavem, alguna vegada, vicis, són avui les costums del dia"

La corrupció està tant generalitzada que allò que en ocasions vèiem un crim, avui és un èxit


dilluns, de juliol 05, 2010

Apendre dels errors

Discipulus est prioris posterior dies

Cada dia successiu ens ensenya sobre els errors anteriors.
Els errors que hem comés avui ens ensenyen la conducta sabia que hauríem d'observar demà

divendres, de juny 04, 2010

Manel Costa- Pau



Els qui han tractat Manuel Costa-Pau queden d'entrada aclaparats per la seva forta personalitat i, tal com diu Isabel-Clara Simó en el llibre Racons de la memòria (Edicions 62), queden també «enamorats de la seva intel·ligència i el seu vivíssim do d'observació».

Manel Costa-Pau ha tret al carrer, durant la primavera del 2010, el seu darrer llibre, la novel·la Janna (Llibres del Segle) en la qual s'endevinen alguns aspectes de la seva vida i el qual aconsello de llegir. Si voleu saber més sobre aquest autor podeu llegir l'entrevista que li vaig fer a El Punt l'abril 2010.

Sobre la prosa de Manel Costa-Pau escrivia Maria Àngels Anglada "La prosa de Costa Pau és neta com les carenes de l'Albera en un dia clar i alhora matisada com els verds del mes de març. Allò que la fa més seggestiva és la dialèctica mite-realitat. Aquesta dualitat em recorda alguns relats de Cesare Pavese, sobretot la part que transcorre en pobles turals del sei Piemont.
De concisió extrema, la prosa de Costa-Pau és plena d'una ironia tan subtil que si hom bada la pren només per tendresa."

Enllança amb El Punt (Entrevista amb Manel Costa-Pau)

dijous, d’abril 01, 2010

El creador de WIKILOC



Els blogs, no són només un entreteniment o un divertimento. Si es fan seriosament poden arribar a esdevenir un projecte seriòs i una plataforma per fer conèixer al món el nostre pensament, la nostra obra o una eina que van crear per passar-nos informació.

A Jordi L Ramot, un enginyer informàtic gironí, la seva perseverància l'ha portat a convertir un blog personal en una eina que cada dia es utilitzada per milers de persones d'arreu del món.

Allò que un dia va començar com una afició amb un bloc a internet on una colla d'amics s'intercanviaven rutes i camins de les comarques gironines s'ha convertit en un projecte a la xarxa que té més de 2,5 milions de pàgines vistes i 700.000 visites úniques cada mes.

Veure entrevita al diari El PUNT

dimarts, de febrer 23, 2010

Per un gran debat sobre l'Empordà


L'exalcade de Figueres, Joan Armangué amb el seu darrer llibre Ernest Lluch i l'economia de l'Empordà, ha obert un seguit de debats molt interessants sobre el futur de l'Empordà. Els diferents actes de presentació del llibre, si bé han servit per una banda per parlar de la figura i el pensament d'Ernest Lluch, ha derivat en diferents debats sobre la situació de l'Empordà. Caldria que aquests mini debats que s'han obert aquests dies s'incentivin i que ens aboquin a un gran debat més profund sobre el present i el futur d'aquesta comarca. Un gran debat amb unes conclusions i orientacions en tots els camps que haurien de servir com a llibre de ruta per construir l'Empordà del segle XXI.

Sobre el mateix tema:
Empordanesos massa escèptics.
Publicat al diari El Punt el 23 de febrer 2010

Girona noticies.com

Ernest Lluch i l'Economia de l'Empordà

diumenge, de febrer 21, 2010

Parcs eòlics a l'Albera


M'han demanat de fer difusió a aquesta carta sobre una nova amenaça a la comarca de l'alt Empordà

Benvolguts amics i amigues,

Avui l'Albera té una amenaça molt greu, degut a interessos partidistes, la Generalitat de Catalunya ha tirat pel dret i ha menystingut a tota una Comarca: la de l'Alt Empordà., aprovant la concentració de tots els parcs eòlics de l'Empordà a la zona de l'Albera en detriment de la proposta concensuada pel territori que era ubicar-los al ja degradat Corredor d'infraestructures, amb la MAT, AP-7, TGV.

La proposta era coherent amb el territori ja que no s'havien de construir grans línies d'evacuació per l'energia generada pels parcs, ni s'havia de destrossar més el paisatge amb camins de 8 m d'amplada per instal.lar els aerogeneradors, perquè molts ja s'han fet per aquestes altres construccions abans esmentades, ni el seu impacte visual afectava a tants municipis de l'Empordà. Hem de pensar que l'Albera i els seus municipis és veuen des de qualsevol punt de la plana.

A més, pels que defensem l'energia eòlica la proposta del Consell d'Alcaldes de l'Alt Empordà suposava més generació que la que preveu la Generalitat en aquesta ZDP de l'Albera.

No hi ha dret que una feina (l'estudi encarregat per ell mateix, el CILMA (Diputació de Girona) i l'Ajuntament de Figueres a l'Institut Cerdà) que ha costat moltes reunions i moltes negociacions a nivell comarcal i sobretot diners públics, quedi en res.

Per això, us demano que difongueu al màxim aquesta nota i ens ajudeu a sumar sensibilitats d'una banda enviant i explicant aquesta problemàtica a totes les persones que conegueu i per l'altra si sou del Facebook afegiu-vos al grup Cap agressió a l'Albera, centrals eòliques al corredor d'Infraestructures (http://www.facebook.com/home.php?#!/group.php?gid=361953957467)

Salutacions
Associació Respectem l'Albera


El restaurant xinès de Figueres Shang Hai

Els propietaris del primer restaurant xinès que hi ha va haver a les comarques gironines expliquen, en una entrevista a l'edició de Girona del diari El Punt les dificultats que van tenir quan van arribar a Catalunya, i com la paciència i la perseverança han estat les claus de l'èxit que han tingut