diumenge, de setembre 13, 2015

Diaris en campanya (1) "Mas hauria d'estar processat" (Boadella)


 L'ofensiva mediàtica es ben viva en la campanya,  mentre els unionistes ploren i reclamen que algú els compensi perquè el dia 11 de Setembre van sortir al carrer més d'un milió i mig de catalans reclamant independència i TV3 ho va explicar, la majoria de mitjans de comunicació no tenen cap mania en fer campanya descarada a favor de l'opció de  l'España una, grande i libre.

El Mundo recull com s'està utilitzant la immigració en aquesta campanya. Un recurs tronat que fa pudor de resclosit, és demagògic i lerrouxisme. Recull les paraules de Rajoy....
El País, no és queda curt en muntar estratègies propagandístiques, amb els presidents de les Comunitats Autonomes, fent una crida a mantenir España Unida. Avui perdona la vida als catalans i no els dedica els seus editorials repetitius.  Però té una colla d'opinadors que no es queden curts, com Santos Julià "Hacer plesbicitarias unas autonómicas es el prologo de la rebeliónde un poder del Estado contra el Estado", a Manuel Vicent, (home de la tercera via) que no estima gaire a Oriol Jonqueras. Amb tot avui, no és dels dies en que aquest diari carrega més fort en contra dels sobiranistes




Els de La Razón, no perden oportunitat per dedicar-nos la portada. Avui amb una entrevista amb l'Albiol. Però el més destacat de la seva edició d'aquest diumenge és el seu intent de dividir i confondre els sobiranistes i a Junts x Si amb l'afirmació que Junqueras prepara un pacte d'esquerres per arraconar Mas. En un exercici de "pluralitat" entrevisten a un català, Albert Boadella, que diu que Mas ja hauria d'estar processat.









La Vanguardia que il·lustra la portada amb la foto de l'acte del PSOE amb Iceta i Sanchez, obre amb un titular per espantar a les classes conservadores per la suposada inquietud del món empresarial pels resultats de les eleccions del dia 27, en línia amb el discurs d'Unió i el seu entorn

dissabte, de setembre 12, 2015

La Diada vista des d'Espanya

La gran mobilització de la Diada de l'11 de Setembre, és la quarta consecutiva en que el poble català surt massissament al carrer per reclamar allò que és seu.
Una vegada més des d'Espanya la resposta ha estat de menys teniment, desqualificació, insults....
Han intentar silenciar la retransmissió per TV3 d'una mobilització única a Europa i que objectivament des d'un punt de vista periodístic és notícia  i un esdeveniment informatiu de primer ordre. que hauria de mobilitzar els mitjans de comunicació del país. Però el front unionista del PP, Ciutadans, PSOE i també els de Catalunya si que es pot (Podemos), han denunciat davant la Junta electoral la retransmissió que va fer TV·3 d'una mobilització històrica, al·legant, -sabent que no es cert-, que es tractava d'una Editorial de El País, menyspreant una vegada més a la societat civil catalana i a les entitats que han estat capaços de treure al carrer a milions de catalans.

Els jutges, que a Espanya són part, han adoptat la decisió esperpèntica de que TV3 haurà de compensar amb informacions parlant durant hores dels partits unionistes,  per la retransmissió de la Diada. Una decisió de la Junta Electoral que deixa molt tocat el sentit democràtic dels serveis informatius. La informació es decideix a cop de resolució judicial, per convertir-la en propaganda. Aquesta és una altra feblesa d'Espanya, amb un sistema de blocs electorals imposats que res tenen a veure amb el que es coneix com a informació.





dimecres, de setembre 09, 2015

Petra Lázló, una vergonya per la professió periodística

Hongria, és un país en el qual el neonazi Jobbik l'abril del 2014 va aconseguir el 21% de los vots en las legislatives. El pes de l'extrema dreta es fa evident en les decisions que pren el govern hongarès en relació als pas dels refugiats sirians pel seu territori. 
També en el tractament mediàtic que fan determinats mitjans de comunicació d'aquest país com la cadena N1 de TV vinculada a l'extrema dreta. 

Vist aquest panorama no ens ha de semblar estrany que gent com la periodista, Petra László, de la N1, facin la traveta i rebin amb cosses a les famílies dels refugiats sirians quan fugen de la policia hongaresa. La periodista ha estat acomiadada, la cadena no ha demanat disculpes.

 La mateixa Petra, lluny de penedir-se ha penjat la fotografia on es veu com fa la traveta a un refugiat amb la seva filla en braços, en el seu perfil de facebook. Hi reprodueix els vídeos on es veu com violenta la fugida dels indefensos, i se'n venta de la seva acció. Petra Làsló és una vergonya per la professió periodística, perquè una persona que fa això, mai podrà explicar res sense una càrrega xenòfoba i racista al darrera.
Les misèries en els països membres de la Unió Europa cada dia són més escandaloses. Potser no ens interessa ser membres d'aquesta Europa, on les persones no compten per a res.



dilluns, de setembre 07, 2015

El llenguatge a la premsa i el sobiranisme (1)

El País és un dels diaris més actius en la campanya mediàtica espanyola contra el procés sobiranista català. Només cal fer una ullada al llenguatge que utilitza aquest diari, per exemple en l'edició del diumenge 6 de gener:
"Solo en junio salieron 21.000 millores de euros del mercado español".

Publiquen la carta del president Mas " A los españoles", però la contesten a en l'editorial de la plana del costat "Mas pretende hablar por toda Cataluña sin respeto a su papel institucional"

"La incertidumbre en Catalunña frena a los inversores internacionales"
"El lobo de Wall Street no pierde de vista el 27-S"

"La presencia del Barça en la Liga española, con una Cataluña independiente sería ilegal" (Antonio Elorza)

En el suplement "Ideas":

"La sociedad catalana está, como escribia Garcia Cárcel, enferma de pasado. Y el nacionalismo tienen buena parte de responsabilidad en ello" ( Jordi Canal)

"Los costes de la ilusión separatista" (Josep Borell i Joan Llorach

Un llenguatge que si repassem les hemeroteques cada vegada s'embla més al que s'utilitzava en els anys més foscos d'Espanya quan es parlava de Catalunya.

divendres, de setembre 04, 2015

El Español i El Nacional.cat

                                                Dos periodistes que han tingut molt de poder com a directors de
dos diaris molts influents a Espanya i a Catalunya, s'han apartat o han estat apartat d'aquests projectes i han decidit iniciar la seva pròpia aventura periodística en el món de la comunicació digital. 

Primer va ser l'exdirector del diari El Mundo  Pedro J. Ramírez que va decidir llançar a la xarxa el seu projecte de diari digital "El Español. El mateix @pedroj_ramirez  anunciava ahir a traves de les xarxes socials que el nou diari estarà disponible el proper 7 d'octubre, com una pàgina web beta, una situació que mantindrà durant algunes setmanes. De moment ja funciona el Blog de El Español .

Per la seva banda José Antich, després de 14 anys com a director del diari La Vanguadia, va ser apartat de la direcció del rotatiu perquè el Grup Godó hi volia donar una orientació molt més conservadora i sense cap accent ni nacionalista, ni independentista. Ara @joseantich prepara el llançament del diari digital  El Nacional.cat, durant els primers mesos del 2016. La idea del director i editor és "donar veu a la societat", que segons diu "no apareix reflectida als mitjans de comunicació actuals".








dijous, de setembre 03, 2015

El per què?

Fa pocs dies, el passat 31 d'agost es va complir el 18è aniversari de la mort de la Princesa Diana. Una vida i una mort que va omplir moltes planes dels diaris.
(...) en el buen periodismo, además de la descripción de un acontecimiento, tenéis también la explicación de por qué ha sucedido; en el mal periodismo, en cambio, encontramos sólo la descripción, sin ninguna conexión o referencia al contexto histórico.


Ryszard Kapuscinski

dimecres, de setembre 02, 2015

Lleis i tribunals fets a mida



Aquí teniu a l'actor, John Cleese del grup d'humoristes britànic Monty Python, vestit com cal per enfrontar-se a les normes a mida que el govern del PP decideixi que ha de fer complir al Tribunal Constitucional.



Bromes a banda, la iniciativa del Partit Popular per canviar la llei del Tribunal Constitucional espanyol és d'una gravetat molt important perquè toca de mor aquesta institució -prou qüestionada i pervertida per les maniobres polítiques- i alhora afecta la qualitat de la democràcia espanyola, també prou qüestionada avui

dimarts, de setembre 01, 2015

Media workers


"El problema es que nuestra profesión, en los últimos veinte años, gracias a la revolución electrónica, gracias a toda esa revolución en las comunicaciones, se ha convertido en una profesioón de masas. Mils y miles de personas son hoy periodistas. No son periodistas, sino que son, como dicen los norteamericanos, media workers; ni si quiera se les llama "periodistas" (Kapuscincki)

dilluns, d’agost 31, 2015

Tots els colors de Plensa





 Exposició de Jaume Plensa al Museu d'Art de Ceret


Roses. Sopar sobre l'abadia


L'acústica la ciència dels sons

Mai hauria pensat que una qüestió científica fes moure tanta gent, com són les 95.000 persones que han passat per Figueres aquests darrers quatre dies. Es tracta d'un esdeveniment científic perquè, tal com recull el diccionari, l'acústica és la ciència que estudia les propietats de les vibracions de les partícules d'un mitjà susceptible d'engendrar sons, infrasons o ultrasons, de propagar-los i de fer-los percebre. S'ha verificat i experimentat l'efecte de les percepcions dels sons i alhora l'èxit de la catorzena edició del festival, que ha omplert places i carrers de la ciutat. Una convocatòria amb més concerts que mai –40 en total–, només sis dels quals eren de pagament, amb la qual cosa es manté la gratuïtat del festival més popular.

dijous, de juliol 07, 2011

Etapes de la vida


"Els néts són les postres de la vida"

Camilla Läckberg a "Empremetes que mai s'esborren"

dijous, de juliol 08, 2010

Qui té raó?

Il n'y a que moi, qui a toujours raison

Aquest frase ve a dir que no hi ha ningú que sempre tingui raó, només jo.


Dedicat als qui es barallen per la capçalera de la manifestació del 10-J, tots tenen els seus arguments tots creueb que tenen raó.


dimecres, de juliol 07, 2010

El dret i deure de la queixa

Dans un pays libre, on crie beacoup quoiqu' on souffre peu; dans un pays de tirannie, on se plaint peu quoiqu'on souffre beacoup" Lazare Nicolas Marguerite Carnot

En un país lliure hi ha molts clams per poc que es pateixi, en un estat despòtic es pateix sense que ningú es queixi per res.

Catalunya forma part d'una Europa democràtica. Cal que aprofitem aquesta llibertat per queixar-nos per reclamar allò que és nostre i esdevenir un país independent.

dimarts, de juliol 06, 2010

Corrupció

Dedicat a Millet i molts altres

Quoe fuerant vitia, mores sunt (Séneca)



"Tot allò que anomenavem, alguna vegada, vicis, són avui les costums del dia"

La corrupció està tant generalitzada que allò que en ocasions vèiem un crim, avui és un èxit


dilluns, de juliol 05, 2010

Apendre dels errors

Discipulus est prioris posterior dies

Cada dia successiu ens ensenya sobre els errors anteriors.
Els errors que hem comés avui ens ensenyen la conducta sabia que hauríem d'observar demà

divendres, de juny 04, 2010

Manel Costa- Pau



Els qui han tractat Manuel Costa-Pau queden d'entrada aclaparats per la seva forta personalitat i, tal com diu Isabel-Clara Simó en el llibre Racons de la memòria (Edicions 62), queden també «enamorats de la seva intel·ligència i el seu vivíssim do d'observació».

Manel Costa-Pau ha tret al carrer, durant la primavera del 2010, el seu darrer llibre, la novel·la Janna (Llibres del Segle) en la qual s'endevinen alguns aspectes de la seva vida i el qual aconsello de llegir. Si voleu saber més sobre aquest autor podeu llegir l'entrevista que li vaig fer a El Punt l'abril 2010.

Sobre la prosa de Manel Costa-Pau escrivia Maria Àngels Anglada "La prosa de Costa Pau és neta com les carenes de l'Albera en un dia clar i alhora matisada com els verds del mes de març. Allò que la fa més seggestiva és la dialèctica mite-realitat. Aquesta dualitat em recorda alguns relats de Cesare Pavese, sobretot la part que transcorre en pobles turals del sei Piemont.
De concisió extrema, la prosa de Costa-Pau és plena d'una ironia tan subtil que si hom bada la pren només per tendresa."

Enllança amb El Punt (Entrevista amb Manel Costa-Pau)

dijous, d’abril 01, 2010

El creador de WIKILOC



Els blogs, no són només un entreteniment o un divertimento. Si es fan seriosament poden arribar a esdevenir un projecte seriòs i una plataforma per fer conèixer al món el nostre pensament, la nostra obra o una eina que van crear per passar-nos informació.

A Jordi L Ramot, un enginyer informàtic gironí, la seva perseverància l'ha portat a convertir un blog personal en una eina que cada dia es utilitzada per milers de persones d'arreu del món.

Allò que un dia va començar com una afició amb un bloc a internet on una colla d'amics s'intercanviaven rutes i camins de les comarques gironines s'ha convertit en un projecte a la xarxa que té més de 2,5 milions de pàgines vistes i 700.000 visites úniques cada mes.

Veure entrevita al diari El PUNT

dimarts, de febrer 23, 2010

Per un gran debat sobre l'Empordà


L'exalcade de Figueres, Joan Armangué amb el seu darrer llibre Ernest Lluch i l'economia de l'Empordà, ha obert un seguit de debats molt interessants sobre el futur de l'Empordà. Els diferents actes de presentació del llibre, si bé han servit per una banda per parlar de la figura i el pensament d'Ernest Lluch, ha derivat en diferents debats sobre la situació de l'Empordà. Caldria que aquests mini debats que s'han obert aquests dies s'incentivin i que ens aboquin a un gran debat més profund sobre el present i el futur d'aquesta comarca. Un gran debat amb unes conclusions i orientacions en tots els camps que haurien de servir com a llibre de ruta per construir l'Empordà del segle XXI.

Sobre el mateix tema:
Empordanesos massa escèptics.
Publicat al diari El Punt el 23 de febrer 2010

Girona noticies.com

Ernest Lluch i l'Economia de l'Empordà

diumenge, de febrer 21, 2010

Parcs eòlics a l'Albera


M'han demanat de fer difusió a aquesta carta sobre una nova amenaça a la comarca de l'alt Empordà

Benvolguts amics i amigues,

Avui l'Albera té una amenaça molt greu, degut a interessos partidistes, la Generalitat de Catalunya ha tirat pel dret i ha menystingut a tota una Comarca: la de l'Alt Empordà., aprovant la concentració de tots els parcs eòlics de l'Empordà a la zona de l'Albera en detriment de la proposta concensuada pel territori que era ubicar-los al ja degradat Corredor d'infraestructures, amb la MAT, AP-7, TGV.

La proposta era coherent amb el territori ja que no s'havien de construir grans línies d'evacuació per l'energia generada pels parcs, ni s'havia de destrossar més el paisatge amb camins de 8 m d'amplada per instal.lar els aerogeneradors, perquè molts ja s'han fet per aquestes altres construccions abans esmentades, ni el seu impacte visual afectava a tants municipis de l'Empordà. Hem de pensar que l'Albera i els seus municipis és veuen des de qualsevol punt de la plana.

A més, pels que defensem l'energia eòlica la proposta del Consell d'Alcaldes de l'Alt Empordà suposava més generació que la que preveu la Generalitat en aquesta ZDP de l'Albera.

No hi ha dret que una feina (l'estudi encarregat per ell mateix, el CILMA (Diputació de Girona) i l'Ajuntament de Figueres a l'Institut Cerdà) que ha costat moltes reunions i moltes negociacions a nivell comarcal i sobretot diners públics, quedi en res.

Per això, us demano que difongueu al màxim aquesta nota i ens ajudeu a sumar sensibilitats d'una banda enviant i explicant aquesta problemàtica a totes les persones que conegueu i per l'altra si sou del Facebook afegiu-vos al grup Cap agressió a l'Albera, centrals eòliques al corredor d'Infraestructures (http://www.facebook.com/home.php?#!/group.php?gid=361953957467)

Salutacions
Associació Respectem l'Albera


El restaurant xinès de Figueres Shang Hai

Els propietaris del primer restaurant xinès que hi ha va haver a les comarques gironines expliquen, en una entrevista a l'edició de Girona del diari El Punt les dificultats que van tenir quan van arribar a Catalunya, i com la paciència i la perseverança han estat les claus de l'èxit que han tingut

dilluns, de maig 25, 2009

Apunts d'eleccions europees

La campanya búlgara

Bulgària ha estat el primer país de la Unió Europea que ha començat la campanya de les eleccions europees. Ho va fer el dimarts dia 19, ja que en aquest país els comicis se celebren el dia 5 de juny. Les europees es plantegen a Bulgària com un test de les eleccions legislatives del 5 de juliol. Curiosament, els electors búlgars confien més en els eurodiputats que en els diputats del Parlament de l'Estat.

L'euroescepticisme dels polonesos

Entre els nous socis de la Unió Europea que formaven part de l'antic bloc comunista, els més reticents a participar en les eleccions europees són els polonesos, ja que segons els sondejos només un 13% aniran a votar. Per contra, els més entusiastes són els txecs, un 40% dels quals es preveu que aniran a votar. És clar que hi fa molt que la República Txeca presideix la UE durant el període electoral.

dilluns, de març 30, 2009

Eleccions europees 2.0

L'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, que va estrenar web pròpia i en català el desembre del 2008, ara ha fet una incursió en la xarxa Web 2.0 i té presència al Youtube, al Facebook, a la Viquipèdia i a Google Maps. Amb un perfil propi al Facebook l'oficina catalana del Parlament Europeu comparteix continguts, sobretot audiovisuals, amb els usuaris sobre les eleccions al Parlament Europeu, els eurodiputats catalans i les activitats efectuades per l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona. Al Youtube es poden trobar vídeos digitals de la institució europea, i tant a la Viquipèdia com a Google Maps els internautes hi troben una presentació de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i la localització en un mapa virtual.



Apunt de les Claus de la Unió Europea del 30/3/2009 publicades a El Punt



Molts temes relacionats amb les Eleccions Europees els trobareu al Canal Eeleccions 09 d'EL PUNT

dissabte, de març 21, 2009

El PPE perdrà aliats

Els populars europeus tenen por de perdre la seva majoria com a gran grup parlamentari després de les eleccions al Parlament Europeu del mes de juny, almenys això sembla després de veure com Hans-Gert Pöttering ha expressat públicament la seva preocupació perquè els tories britànics deixaran el grup.

Els «tories» abandonen el PPE

La decisió dels conservadors britànics d’abandonar el Partit Popular Europeu (PPE) després de els eleccions del juny preocupen al PPE. El president del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering, que havia estat líder del grup parlamentari, ho considera un error. La intenció dels conservadors britànics és formar el seu propi grup al costat d’eurodiputats d’altres països –com podrien ser els conservadors de la República Txeca– que comparteixin les seves idees particular sobre la Unió Europea, molt pròximes als euroescèptics.






divendres, de març 20, 2009

Els ciberludòpates

El Parlament Europeu ha aprovat un informe amb mesures per reduir l'addicció i limitar el frau que provoquen els jocs d'atzar a internet, i que representen un 5 per cent del total del mercat d'apostes a la UE. Els diputats proposen fixar una quantitat màxima mensual per a les apostes personals i fomentar l'ús de targetes de prepagament per combatre el problema de l'addicció.


dijous, de març 12, 2009

Un any sense política ambiental

Les principals organitzacions ecologistes espanyoles (Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, Greenpeace, SEU/birdlife i WWF) crítiquen en un manifest la política mediambiental del govern Zapatero. Els responsables d’aquestes organitzacions denúncien que s’han produit molt pocs avenços en matèria ambiental i que hi ha hagut una reculada important.
Aquests grups ecologistes han demostrat certa valentia alhora de fer pública la seva denúncia, però alhora també pequen d’ingenuïtat en pensar que hi haurà un canvi de rumb, en un govern que si alguna cosa ha demostrat és que no té cap rumb.
Zapatero s’ha omplert sovint la boca amb grans promeses, sobre la lluita contra el canvi climàtic o les polítiques de sostenibiltat i d’energies renovables, que com era d’esperar ha incomplert. Segurament aviat escoltarem al president espanyol fent declaracions sobre la importància dels acords post-Kioto que s’han d’adoptar aquest any en la cimera de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic que se celebrarà a Copenhaguen al desembre.
De res servirà que ara se li exigeixi el tancament de la central nuclear de Santa María de Garoña (Burgos), que ja ha esgotat la seva vida útil i pateix greus problems de seguretat o que reconduexi les seves polítiques sobre el Medi Ambient, perquè l’única resposta que obtindran seran un discurs buit.
Per un motiu o altra, sobretot perquè ja se li ha vist el llautó, cada dia que passa Zapatero va perdent suports, ara són els naturalistes, després seran altres col·lectius desenganyats, fins que es quedarà sol, nomès envoltats per aquells que li diran allò que vol escoltar. Encara falten tres anys per les eleccions, dubto que tal com va la cosa acabi aquesta legislatura. Aquest cop no li podran salvara la cosa les polítiques d’extrema dreta del PP, que sí ha canviat de rumb.

Els e-mails a la feina

El Parlament finlandés autoritza a les empreses a controlar els correus electrònics dels seus empleats.
Amb la justificació d’evitar la filtració de secrets industrials, el Eduskunta o Parlament finlandés ha aprovat la reforma de la Llei de Protecció de les Comunicacions Electròniques, de tal manera que autoritza a les empreses i organismes públics a investigar els registres de correu electrònic dels seus empleats. La qual cosa vol dir que a Finlàndia ningú es refia de ningú i que els empreses desconfien totalment dels seus treballadors.
A l’Estat espanyol aquest dret està protegit i regulat per la Llei de Protecció de Dades Personals (LOPD) però a més podem recòrrer a l’Estatut dels Treballadors. El control dels correus electrònics, no el pot fer cap empresa al seu empleat si abans no l’ha advertit prèviament d’una manera molt clara i per escrit que la utilització d’Internet a l’empresa estava limitada o restringida.
La revisió del correu o de l’ordinador a la feina a més està emparat per l’article 18 de l’Estaut dels Treballadors. D’aquest article es desprén que en tractar-se d’una eina de treball, si bé podria ser revisada per l’empresari -de la mateixa manera que es poden revisar les guixetes, armaris o el calaixos-, només es podria fer en les condicions previstes per aquesta normativa, és a dir amb l’assistència d’un representant dels treballadors o d’un altre treballador.
No volia entrar en legalismes però per aclarir aquest tema era inevitable i qui vulgui saber més sempre pot consultar la jurisprudència , fins i tot del Tribunal Constitucional que ha manifestat en més d’una ocasió que el contracte de treball no priva al treballador dels seus drets fonamentals, inclòs el dret a la intimitat, el qual en alguns casos es pot veure minvat però mai eliminat.

dilluns, de març 02, 2009

La Santa Inquisició solidària

Un manifest impulsat per Sos Racisme, Amical de Mauthausen, Coordinadora Gai-Lesbiana, Entesa Judeo-Cristiana i Unió Romaní reclama reincorporar com a delicte la negació de l‘Holocaust amb la finalitat de frenar l’avenç del nazisme, que segons argumenten amb la crisi pot trobar un terreny abonat. Almenys això és el que es desprèn el manifest que han presentat i que es obert a noves adhesions.
Tot plegat es fa pocs dies abans que es celebri el judici a l’Audiència de Barcelona a un grup de neonazis vinculats a la llibreria “Kalki“. Estic en contra dels neonazis i tot allò que prediquen i representen. Però se m’han posat el pèls de punta quan he llegit aquest manifest que exigeix que es modifiqui el Codi Penal per tal que es castigui expressament la negació del genocidi nazi, que el Tribunal Constitucional va anul·lar com delicte en l’any 2007. L’alt tribunal va declarar que castigar la difusió “per qualsevol mitjà ” d’idees o doctrines que “neguin” el genocidi suposa una vulneració del dret a la llibertat d’expressió, encara que acceptava com constitucional que la “justificació” de l’Holocaust estigués perseguida penalment.
Negar una evidència històrica és d’imbècils, però no és un dicte, ni ho ha de ser. Perquè entenc que preval el dret a la llibertat d’expressió i al dret a opinar lliurement. Podem no estar d’acord amb aquells que pensen diferent i que neguen l’Holocaust, però no per això els hi hem d’aplicar el Codi Penal. Vull pensar que a algú se li ha anat la mà, i que no ha valorat prou el que suposa condemnar una opinió. Fer això ens porta a fer polítiques que s’assemblem massa a les que aplicava la Inquisició i aleshores passem de ser solidària a inquisidors.

dimecres, de febrer 18, 2009

On són els sindicats?


Ningú ha trobat encara cap recepte per solucionar la crisi.Tots els experts fan les seves càbales i les seves grans anàlisi del per què s’ha arribar a l’actual situació, amb grans teories i molta saviesa. Cap d’ells va fer de Manelic i no va veure venir el llop. Això si, ara tots coincideixin en sentenciar que la cosa es veia venir. Tenen la poca vergonya de dir que ho veiem venir i no van fer res per aturar-ho. Així va la cosa.Per la seva banda els sindicats no saben ben bé quin paper han de jugar. De fet, s’enfronten a la primera crisi greu d’ocupació en quinze anys i amb tants acomiadaments com hi ha, i amb els expedients de regulació d’ocupació que han de negociar, sel’s hi ha girat feina i no tenen temps de pensar en estratègies globals. La veritat és que tampoc estan preparats per afrontar cap situació econòmica crítica a principis del segle XXI. Els sindicats estan ancorats en unes maneres de fer, no en el segle XX, sinó més aviat al segle XIX. De moment es dediquen ha intentar assegurar la protecció dels treballadors negociant unes millors indemnitzacions. Després pactaran reformes laborals a la baixa. El sindicalisme que fa temps és en crisi sobreviu gràcies a la crisi, de la mateixa manera que hi ha altres sectors que ara tenen el seu moment daurat. Només cal fer una mirada a les empreses que es dediquen a cobrar morosos o a molts despatxos d’advocats alguns dels quals estan canviant d’especialitat i es dediquen a allò que es demanen i que es assessorament en matèria mercantil, sobre dret concursal…

dimecres, de febrer 11, 2009

Dret a la vida

El debat sobre l'eutanàsia i el dret a una mort digna, es va reproduint periòdicament en diferents moments i en diferents països europeus. A l'Estat espanyol el vam patir el març del 2007 amb el cas de la granadina Immaculada Echevarría, ingressada durant deu anys en un hospital a causa d'una distròfia muscular i que va demanar que se li retirés el respirador que la mantenia viva. Pràcticament un any més tard, el març del 2008, la polèmica es va traslladar a França quan un tribunal va rebutjar la petició perquè s'apliqués l'eutanàsia a Chantal Sébire, de 52 anys i mare de tres fills, que tenia un tumor cancerigen al nas qualificat d'incurable, que li deformava tota la cara i que s'estenia cap al cervell i li provocava danys seriosos, amb una ceguesa progressiva i un dolor molt intens.Ara el debat s'ha traslladat a Itàlia amb la mort de la jove Eluana Englaro, de 38 anys, i que en feia 17 que estava en estat vegetatiu, un cas que ha provocat que polítics, eclesiàstics, associacions i ciutadans s'engresquessin en la polèmica més agra dels últims temps.En tots aquests casos l'església i els sectors més conservadors dels Estats implicats neguen el dret que té tota persona a viure i a morir dignament. Es curiós com a Itàlia on en el cas d'Eulana l'església ha posat el crit al cel i el govern de Berlusconi ha arribat a nivells de màxima tensió amb el president de la república, el setembre passat tothom va callar quan van morir sis immigrants africans al nord de Nàpols víctimes d'un tiroteig organitzat per la Camorra. Els arguments d'aquells que diuen defensar aferrissadament el dret a la vida queden deslegitimats quan callen en determinats cassos d'assassinats brutals amb connotacions xenòfobes i/ o mafioses.

dilluns, de gener 12, 2009

Mino Porcelli




M'han recomanat el film Il Divo , que tracta sobre alguns aspectes de la vida de Giulio Andreotti, senador vitalici, set cops primer ministre d'Itàlia i vuit vegades ministre d'Afers Estrangers. La vida d'Andreotti, absolt el 1979 per l'assassinat d'un periodista, és plena d'ombres.
És curiòs com ara tots ens sorprenem de les maneres de Silvio Berlusconi i de com aquest des del poder pretén impulsar lleis que el protegeixin perquè no pugui ser jutjat. Això no és nou a Itàlia, Andreotti n'era tot un mestre.
No sé si realment aquest film ( Il Divo) val la pena, ni si explica l'assassinat del periodista de Perugia. Si més no el tema m'ha servit per recordar a un col·lega mort per fer la seva feina, com Anna Politkóvskaya i tans altres..

Mino Pecorelli és el nom del periodista que va ser assassinat abans de publicar documents que demostraven les vinculacions d'Andreotti amb la mafia.

dimecres, de juliol 09, 2008

Els enganys de Ryanair i Air Berlín


Un informe elaborat pel defensor del Poble danès, Henrik Saugmandsgaard, denuncia sis aerolínies, entre les quals hi ha Ryanair i Air Berlín, perquè tenen llocs web que oferixen informació «enganyosa». També s’esmenten més companyies aèries com ara Air Baltic, SkyEurope, Aer Lingus i Brussels Airlines. El setembre del 2007, la Comissió Europea va obrir una investigació i va descobrir que diverses companyies aèries que treballen en l’àmbit europeu vulneraven les lleis de consum comunitàries per falta de transparència en les seves pàgines web. Brussel·les va demanar als membres de la Unió que examinessin la situació en els seus territoris. A Dinamarca es van investigar tretze companyies, de les quals cinc han corregit ja les seves pàgines d’internet, mentre que una ha deixat d’operar en aquest país. La comissària europea de Protecció al Consumidor, Meglena Kuneva, va celebrar en un comunicat la decisió del Defensor del Poble danès de fer públiques les seves conclusions i va alertar que en la venda de bitllets d’avió encara hi ha problemes «greus i persistents» que afecten el conjunt de la indústria aèria.

dilluns, de juny 30, 2008

Poca confiança amb la UE

Vuit de cada deu ciutadans espanyols (79,4%) creuen que la pertinença a la Unió Europea perjudica els preus, segons les darreres dades del baròmetre del CIS. Al 58% dels enquestats els interessen poc o gens els temes relacionats amb la Unió Europea, encara que el 62% consideren que la pertinença a la UE ha estat beneficiosa. El mateix sondeig revela que tres de cada quatre ciutadans (74%) estan poc o gens informats sobre els temes relacionats amb la UE, i sobre el nou Tractat de Lisboa –que a diferència de la Constitució no s’ha divulgat gens ni mica– sis de cada deu ciutadans no tenen ni idea de si serà favorable o no per al futur de la Unió Europea.

dilluns, de juny 23, 2008

En català al Comitè de les Regions

El català s’ha pogut escoltar aquests dies a la seu de les institucions europees amb les intervencions que van fer Anna Terrón, secretària per a la Unió Europea i delegada del govern català a la UE, i Francesc Antich, president del govern balear. Va ser a l’hemicicle del Parlament Europeu a Brussel·les durant la 75a sessió plenària del Comitè de les Regions celebrada els dies 18 i 19 de juny. I no va passar absolutament res: els traductors van fer la seva feina i les intervencions catalanes van ser traduïdes a altres llengües europees amb tota normalitat.

dimarts, de juny 10, 2008

Cap on va Europa? (2)


I en matèria del llibertats la cosa també s'encamina a més controls i retallades. Després de les mesures dràstiques en els aeroports sota l'excusa del terrorisme, la darrere és una proposta que estudia el Parlament Europeu, per controlar als blocaries. Si res no canvia a partir del mes de setembre es debatrà la proposta perquè tots els blocaries europeus estem registrats i controlats. Volen saber qui som, quins són els nostres interessos polítics i socials. Tot plegat, un procés una mica perillós amb l'excusa de crear un cens de blocaries europeus de qualitat. Cap on va la Unió Europea?

Im-Pulso: La Blogosfera y la Red quitan el sueño a los "bienpensantes"#links

Im-Pulso: La Blogosfera y la Red quitan el sueño a los "bienpensantes"#links

Cap on va Europa? (1)


Em considero un europeista, i precisament per aquest motiu estic absolutament decebut per l'actual deriva de la Unió Europa. Una organització integrada per 27 Estats, majoritàriament conservadors (eufemisme de dretes), cosa que es reflecteix en l'actual composició de la Comissió Europea, l'executiu de la UE que cada vegada pren decisions i impulsa directives més reaccionàries.
Primer es va sotmetre a les exigències dels Estat Units per cedir les dades personals els ciutadans europeus que viatgin als EUA, després ha vingut la directiva de tall xenòfob per repatriar immigrants i mantenir-los detinguts fins a divuit mesos i ara per reblar el clau la Comissió es felicita per l'acord dels ministres de Treball per allargar el màxim d'hores laborables setmanals de 48 a 65 hores. Cap on va la Unió Europea?

La UE en mans d'Irlanda

Segons els últims sondejos els partidaris del «no» en el referèndum de ratificació del tractat de la UE a Irlanda són majoritaris. Irlanda és l’únic estat de la UE que ratifica aquest tractat en referèndum, en la resta de països la ratificació la fa el Parlament. De moment, el govern irlandès ja ha advertit que el rebuig al Tractat de Lisboa en el referèndum que se celebrarà aquest dijous, causarà un dany irreparable en la posició d’aquest país dins la UE. Però aquest rebuig, a més paralitzaria la UE, que tot just ara es refà del «no» a la Constitució Europea del 2005 d’Holanda i França. Aquest nou rebuig impediria que el Tractat de Lisboa entrés en vigor el gener del 2009, tal com estava previst.

Apunt de la secció Les Claus de la Unió Europea, publicat a totes les edicions del diari El Punt, el 9/6/2008

dilluns, de juny 09, 2008

A favor del blocaire Joan Puig

Els blocaries catalans ens hem de solidaritzar amb Joan Puig i Cordón que pot ser denunciat, degut a les reaccions enceses de la dreta espanyola al post que va penjar divendres l'exdiputat d'ERC en el seu bloc en contra de la companyia aèria Air Berlín, una empresa alemanya que ha menystingut la llengua i al poble català. Puig va fer un muntatge amb el logotip d'Air Berlín i hi va dibuixar l'esvàstica nazi, que posteriorment ha retirat. Això és el que ha provocat l'enrenou.
La llibertat d'expressió és una de les virtuts de la blogosfera sempre que no es sobrepassin determinats límits. Puig va exercir aquesta llibertat i ara ha estat denunciat. Va sobrepassar el límit?
I als responsables d'Air Berlín no els denunciarà ningú? Si algú no veu clar això de solidaritzar-se amb Joan Puig, sempre es pot apuntar a la campanya que s'ha escampat per la blogosfera catalana contra Air Berlín, que ara resulta que han passat d'agressors a agredits. La polèmica ha arribat als mitjans de comunicació alemanys tal com recull el diari electrònic Vilaweb. En relació a la polèmica i la compresió del fet català per part dels alemanys es interessant la reflexió que en fa Raül Romeva
. A la xarxa hi ha hagut un allau d'atacs i desqualificacions contra Jona Puig, que no enllaço perquè no val la pena, en tot cas aquí enllaçó alguna a favor seu com la de Guillem Salas

divendres, de juny 06, 2008

Boicot a Air Berlín


Puc entendre que una empresa estrangera no vulgui utilitzar el català en les relacions amb els seus clients catalans, però el que no puc ni vull entendre és que és menystingui el català, se'ns insulti «porcs de merda dels prussians catalans» i se'n faci mofa com ha fet la companyia aèria alemanya Air Berlín. Una empresa els directius de la qual, lluny de rectificar han refermat els seus insults. Unes desqualificacions són fruït tot plegat de la catalanofòbia que han sembrat el PP i determinats mitjans de comunicació, com la COPE (vinculada a l'episcopat espanyol). Si aquests ens poden insultar impunement, perquè no ho pot fer una empresa alemanya amb un director general Joachim Hunold que s'expressa com és feia a l'Alemanya dels anys 40 quan diu que el nom de la platja de Palma «no sona com la llengua d'un imperi mundial».
En aquests casos l'únic que s'ha de fer és el boicot total a Air Berlín i a totes les seves empreses associades, com anteriorment es va fer boicot a altres empreses anticatalanes com Pascual, Alcampo...

dimecres, de juny 04, 2008

Una presa de pèl

Trenta sis anys després que s'instaurés el 5 de juny com a Dia Mundial del Medi Ambient, la societat està prou conscienciada sobre la necessitat de preservar el planeta, sobretot després dels informes demolidors i els advertiments del perill i les greus conseqüències que suposa l’escalfament global. Un fenomen atribuït en part a les polítiques poc respectuoses amb el medi que porten a terme els governs, (desforestació, emissions del CO2), sobretot en els països més desenvolupats. Avui una majoria de ciutadans hem canviat d'hàbits per contribuir amb petites actituds domèstiques a fer una societat més sostenible. Dissortadament els governs han convertit la defensa del medi en un tema merament d'aparador, amb la creació de gabinets específics, però que al final no s’han traduït en polítiques decidides, com es el cas de l’Estat espanyol que incompleix els objectius marcats pel tractat de Kyoto per reduir les emissions de CO2 a l’atmosfera. Si els governs no van més enllà de meres declaracions d’intencions i disposicions, i no posen en marxa mesures dràstiques a nivell global, la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient es convertirà en una autèntica presa de pèl als ciutadans.

dimecres, de maig 28, 2008

Miquel Diumé

Escric tal com raja, sense editar, i amb cert desordre alguns pensament que em venen al cap sobre en Miquel.
Periodista gironí, amic, company insubstituïble a la junta del Col·legi de Periodistes a la demarcació de Girona i també un col·lega blocaire al ciberespai. Sempre disposat a col·laborar i a fer-ho amb responsabilitat fins allà on calgués. No li faltava mai ni el seu toc d’humor, ni el pragmatisme davant les situacions difícils. Un dels darrers periodistes de carrer, una especialitat de la qual la professió s’està quedant orfe.
Teníem moltes coses pendents, entre elles un sopar amb una colla d’amics. Un àpat que em deia que havíem de fer encara que ell no pogués venir. Jo li comentava que de cap manera que esperaríem el temps que fes falta i que si calia el faríem a casa seva. I és que sense en Miquel, les trobades d’amics, col·legues, tertulians pacte de Síntesi o el que siguin estaran mancades d’aquell pàtina especial –profundament humana, distesa alegre, entranyable- que només ell el hi podia donar.
Em venen a la memòria vells records, imatges, moments. El veig amb aquell maletí de viatjant, en el qual sempre hi duia les eines de treball: el micròfon de RNE/R4 i el casset. Aquells plens municipals a l’Ajuntament de Girona, les múltiples rodes de premsa o històries en les quals vam coincidir, primer a l’Alt Empordà, els incendis forestals, la mort de Dalí i després a Girona en tantes altres informacions que vam compartir. Era el mestre, encara que sempre treballava amb humilitat, discreció, honestedat i una envejable professionalitat. .....
Un home apreciat per tothom i amb molts amics, només cal donar un cop d'ull a la web que li van preparar els seus fills fa pocs mesos quan va complir els 60, o els comentaris que podem trobar aquest dies a la xarxa, com el d'en Carles Puigdemont en El post número 83, o l'Eduard Batlle, amb Una amistat (principalment) radiofònica, en Toni Dalmau (L'adéu a Diumé i a Salellas) i també al Diari de Girona, a GironaInfo.cat, a Comunicació21, a El Periòdico de Catalunya o també en l'article que Maria Carme Ribas escriu en el Diari de Girona Recordant Miquel Diumé

Tot un periodista

Ahir encara vaig escoltar la veu radiofònica inconfusible de Miquel Diumé. Era en el contestador del telèfon mòbil, l'estri que –a banda del correu electrònic– ens ha mantingut en contacte aquests darrers temps. Tot i la seva malaltia, estava sempre al corrent de tot el que passava al Col·legi. Era una peça cabdal de l'equip, amb les seves aportacions, les seves opinions, les seves crítiques, i sempre, sempre, els seus acudits. Just en el moment crític d'una reunió, no hi faltava mai el seu toc humorístic, amb aquell somriure sorneguer que el caracteritzava. Va dubtar abans d'incorporar-se a la junta del Col·legi; després de tants anys de prioritzar el periodisme, deia que ara tocava estar al costat de la jefa i passar llargues estades al seu refugi de Colera. A Girona només hi havia de venir per regar les plantes de casa seva, a Montjuïc. Ha estat durant anys degà dels periodistes gironins i de molt és qui ha fet més cròniques radiofòniques de Girona. A la ràdio ha fet tots els papers de l'auca, exercint l'autèntic periodisme de carrer, com a locutor, redactor o director. Si en un esdeveniment ho hi era, en Miquel, és que no era notícia. Com a home de consens, seriós, rigorós i que sabia dir les coses amb aquella sornegueria que el caracteritzava, i sense ofendre, va lliurar les mosques Borda i Grossa del Col·legi de l'any passat. En la vetllada, es notava que disfrutava. Deu mesos després de la seva prejubilació, va poder tornar a estar davant d'un micròfon, i és de la millor manera que el podem recordar. (*)

Publicat a l’edició de Girona del diari El Punt el 28 de maig / 08
En la mateixa edició el periodista Lluís Freixas escriu Un adéu a Miquel Diumé i en Salvador Garcia explica que: Mor als 60 anys Miquel Diumé, referent del periodisme i del bon humor

dimarts, de maig 20, 2008

Sóc el número 12

L'anestesista Juan Maeso (d'esquenes), condemnat a 1.933 anys de presó pel contagi massiu d' hepatitis C, davant el tribunal de la secció segona de l'Audiència de València on es va celebrar la vista para determinar si havia d'ingressar de forma cautelar a la presó abans que el Tribunal Suprem resolgués els recursos de cassació.

Amb la campanya “ Sóc el número 12?” s'ha commemorat a Catalunya la diada Mundial de les hepatitis organitzat per la World Hepatitis Alliance, una organització no governamental que representa més de 200 grups de pacients d'hepatitis B i C de tot el món. La campanya s'ha adreçat al fet de que una part important de la població que pateix hepatitis B i C cròniques no ho saben i que la prevalença d'aquestes malalties és força elevada, així a nivell mundial han estimat que un de cada 12 adults pot patir-la.
Sobre aquesta malaltia vaig fer un treball d'anàlisi de Dret de Danys de la Facultat de Dret de la UOC, «La malaltia silenciosa. Reclamació de danys per infecció per sang contaminada amb el virus de l'Hepatitis C» que si és del vostre interès us en puc fer arribar un resum.(només cal que m'ho demanau amb un missatge en el bloc). Tot i que el vaig fer al 2005 i hi poden haver algunes dades desfasades copio tot seguit la introducció de l'estudi:


Introducció sobre la Hepatitis C
La Hepatitis C és una malaltia del fetge, que provoca que aquest òrgan vital s’inflami i deixi de funcionar correctament, es causada per infecció amb el virus hepatitis C, anomenat VHC (Human C Virus). El VHC, descobert al 1989, és un petit virus de la família Flaviviridaque que no està relacionat amb els virus que causen la hepatitis A i B. Quant encara no era conegut del tot s’anomenava hepatitis no A, no B.
La Hepatitic C es transmet per la sang, per contacte amb la sang d’una persona infectada. Són possibles causes de contaminació les transfusions sanguínies, però també les que es produeixen a traves de punxades amb instruments contaminats i molt excepcionalment es contrau amb una relació sexual. Els dos grans grups d’infectats actualment són persones grans de 60 anys que fa molt temps es van sotmetre a una transfusió sanguínia o a una intervenció quirúrgica amb material infectat, o bé persones entre 30 i 40 anys, que en la seva joventut van tenir conductes de risc amb les drogues. Segons els darrers estudis per les últimes infeccions que s’estan detectant hi ha un nou grup que es correspon a les persones que es sotmeten a l’acupuntura o es fan piercings o tatuatges en centres que no reuneixen les condicions sanitàries mínimes.
Es calcula que a l’Estat espanyol, hi ha un milió de persones (al 2003) , entre un 2 i un 3 per cent de la població, que pateix hepatitis. Segons estudis recents hi ha100.000 persones a tot l’Estat, 15.000 d’elles a Catalunya, que estan infectades per l’hepatitis C però desconeixen que pateixen la malaltia. Una de les característiques de l’hepatitis C és que no pot presentar símptomes durant 20 o 30 anys, per la qual cosa també és coneguda amb el nom de la malaltia silenciosa, el que dificulta el seu diagnòstic. Sovint es detecta de forma casual en alguna anàlisi rutinària quan es detecta un increment de les transaminases.
Tot i que en molts casos és una malaltia asimptomàtica pot tenir un progrés cap a malalties hepàtiques greus, cirrosi i hepatocarcinoma, que són causa importat de mortalitat. Actualment no existeix cap vacuna contra aquest virus que només es pot atacar amb tractaments a base de subministrar interferon als afectats, sense una garantia de curació. Darrerament s’apliquen tractaments molt agressius combinats d’interferon pegilado amb rivaviria amb un èxit de curació de més del 50% dels pacients, a bada de les nombroses recaigudes. El problema d’aquests tractaments, a banda de la no garantia de curació, són els efectes secundaris amb un quadre pseudogripal, calfreds, febre, cefaleas, anorèxia, nàusees, insomni, caiguda del cabell, irritabilitat, ansietat i depressió entre d’altres. Malgrat que hi ha casos de curació, no es poden descartar mai les seqüeles que deixa de per vida la malaltia.
La vida personal, laboral i familiar dels contaminats es pot trobar molt afectada, fins al punt que s’aconsella a totes les persones que conviuen amb un infectat, que es facin la prova per a la detecció de la hepatitis C i que adoptin un seguit de mesures preventives.
El virus de l’Hepatitis C (VHC) va ser identificat i descrit al 1989 i fins al 1990 no es van disposar de mitjans tècnics adients per a prevenir la seva transmissió a través de la sang, en forma d’un test de detenció d’anticossos VHC, que es va començar a aplicar amb caràcter obligatori en totes les unitats i bancs de sang i plasma segons el que estableix l’Ordre del Ministeri de Sanitat i Consum del 1990. derogada .



En relació al dia mundial de l'Hepatitis C, és interessant aquesta web argentina: Dia Mundial de la Hepatitis Argentina

divendres, de maig 16, 2008

Puig Antich, una vida per la vida


En el Museu del Joguet de Catalunya a Figueres és pot visitar fins el dia 26 de maig l'exposició Puig Antich, una vida per la vida. Es una mostra que pretén donar difusió a un fets perquè no quedin com a simple record històric sinó com a plantejament d’una reivindicació irrenunciable. La mostra està formada per un quinzena de peces, entre documents, fotografies, cartells, poemes i premsa, tots originals (excepte una fotografia de la tomba de Puig Antich). Aquests objectes i escrits han estat cedits per la família Puig Antich, pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, i pel Col·legi d’Advocats.
Es un rebuig a l’execució –crim d’estat, com tants d’altres– de l’anarquista Salvador Puig Antich, el 2 de març del 1974.
La instal·lació en un espai tan acollidor com el Museu del Joguet a Figueres respon no solament a la coneguda bona disposició del seu director, en Josep M. Joan, sinó al fet que la mostra conté alguna joguina de Salvador Puig. Esperem que la claredat empordanesa i l’aura positiva de les joguines infantils del Museu col·laborin a equilibrar el dramatisme d’uns fets que, encara avui, marquen la nostra història.

Al Museu del Joguet de Catalunya a Figueres, a més va acollir una taula rodona sobre el tema

dilluns, d’abril 07, 2008

Estem Malalts


Una de les principals sentències que ha fet públic l'Organització Mundial de la Salut en motiu del Dia Internacional de la Salut, és que dóna com a un fet evident que el canvi climàtic ha tingut greus efectes sobre la salut de les persones i que encara en pot tenir més si no s'adopten mesures urgents. L'escalfament global incideix sobre elements tan primordial per la subsistència com l'aigua, amb greus inundacions en alguns llocs i amb sequeres extremes en altres, les dues situacions tenen afectes sobre la salut. Avui al nostre país patim una sequera important que encara es pot agreujar més, i malgrat que es veia a venir les administracions no han adoptat les mesures de prevenció que calien i molts sectors ciutadans continuen vivint amb uns hàbits de malbaratament d'aigua que no tant sols és insultant, sinó que és un autèntic crim. Però ens agrada tenir la piscina plena i la gespa verda!