A Catalunya aquest dies tenim prou exemples de la brutalitat policial exercida pels Mossos d’Esquadra. L’informe d’Amnistia Internacional es fa púbic el mateix dia que els sindicats de mossos convoquen una manifestació, pel 6 juny, perquè es consideren objecte d’un ’linxament mediàtic’. I com que sempre s’ha de matar al missatger, la policia catalana deplora que certs mitjans de comunicació qüestionin cada dia les seves accions policials i reclamen un reconeixement públic de la seva feina.
Un reconeixement públic que ja tenen amb l’informe que ha emès Amnistia Internacional.
Un reconeixement públic que ja tenen amb l’informe que ha emès Amnistia Internacional.
2 comentaris:
A vegades, no només hem de fer cas de les denuncies institucionalitzades com la d'Amnistia Internacional, sinò que també hem de fer cas de les denúncies que es fan constantment (i no anualment com AI) des dels moviments combatius. Amb tot, passen per davant les notícies sucoses i mediàtiques com les famoses imatges dels mossos pegant a una detinguda, i es deixen enrere les denúncies reiterades dels moviments socials. D'aquesta manera, els mitjans de comunicació perden credibilitat i en conseqüència s'acaben convertint en un istrument més del sistema. L'ètica de la comunicació s'està convertint en l'ètica de la mediatització.
Perdoneu que utilitzi el castellà, ja fa molts anuys que vaig deixà Catalunya. Me ha sorprendido el fuerte corporatoivismo de los Mossos. ¿No sería más constructivo --por ellos mismos-- que exigieran responsabilidades a quienes "les dejan con el culo al aire"? Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada