divendres, de març 17, 2006

El paisatge de l’Empordà s’està transformant



Més que una ferida en el terriotori


L’impacte de les obres de TGV és absolutament agressiu. Passejar per determinats paratges de l’Alt Empordà, on fins ara era un plaer perquè gaudies del medi natural, avui fa mal.


No fa gaires dies un conegut expert en temes mediambientals es mostrava satisfet perquè, segons el projecte d’impacte ambiental de l’obra, s’ha aconseguit que, en la construcció dels talussos pel pas del TGV, s’hagin deixat força corredors ecològics, que no són res més que túnels o passatges que s’han fet a la part inferior dels talussos, amb la idea que la fauna de la zona pugui circular lliurement en el que fins ara havia estat el seu hàbitat natural. És curiós com aquest tècnic, que en altre temps havia estat un ecologista combatiu, avui ha assumit la realitat de les obres del TGV, tot i reconèixer el dany irreparable que causa en el territori, un dany que va molt més enllà d’una brutal ferida en el paisatge.


A Pont de Molins, vaig assistir fa unes quantes setmanes a una caminada popular resseguint els paratges que aquests dies ja estan trinxant les màquines. Se’t posava la pell de gallina només de veure com es transformen aquests espais i com un immens talús pot dividir els dos veïnats d’aquest poble de l’Alt Empordà. De tot plegat, més que la resignació del vell ecologista reconvertit, el que m’ha sorprès més ha estat la complaença de l’alcalde de Pont de Molins amb aquesta obra faraònica que dividirà irremeiablement el seu poble, i encara entenc menys que aquesta primera autoritat municipal pretengui fer callar les veus que critiquen aquesta aberració en el traçat del TGV. Les protestes que tant molesten l’alcalde de moment han aconseguit aturar la construcció del talús de més 600 metres, a l’espera que un estudi independent demostri si és possible una altra alternativa menys agressiva.


No deixa de ser curiós que els ciutadans que paguen els seus impostos, i que esperen que l’administració faci bé la seva feina, hagin d’encarregar estudis independents perquè no es refien dels oficials. Perquè l’associació de municipis creada en contra de la construcció de la línia de molt alta tensió de 400kV o interconnexió elèctrica Bescanó-Baixàs, també va encarregar el seu estudi «independent» sobre la conveniència del traçat d’aquesta línia que acabarà de trinxar la part de l’Alt Empordà que no hagi fet malbé el TGV. De fet, diuen que l’estudi sobre la MAT sortia massa independent i que potser qüestionava en excés la necessitat d’una línia elèctrica que finalment podria ser més que prescindible. Res, que l’empresa «independent» sembla que no ho era tant i ha deixat l’estudi a mig fer. Veus malintencionades comenten que ha estat perquè havia rebut pressions per no continuar els seus treballs. Vés a saber!

Aquesta crònica ha estat publicada a l'edició de Girona del 17/3/2006 del diari El Punt

També es publica a la web http://www.pontdemolins.com/

Foto de

divendres, de març 10, 2006

El poder judicial va a la seva


La negativa del president del Tribunal Suprem i del Consell del Poder Judicial (CGPJ), Francisco José Hernando, a comparèixer davant la comissió de Justícia del Congrés dels Diputats és un acte de deslleialtat institucional. Tots els representants dels poders públics de l’Estat tenen l’obligació de respondre de les seves actuacions davant dels ciutadans i de la màxima institució de representació dels ciutadans d’un país que és el Parlament.

Dir, com va fer Francisco Hernando, que no anava al Parlament per mantenir la independència judicial és una excusa de mal pagador i i un menysvalorament dels representants escollits democràticament pels ciutadans. Aquesta negativa té a més una important càrrega política que coincideix amb la línia de confrontació institucional abonada pel PP. La doctrina de separació de poders a què apel·la Hernando, en democràcia, no vol dir que el poder judicial vagi a la seva.

L'esperit de Montesquieu no era aquest i un jurista com Hernando, ho sap prou bé. A més que cal esperar d'un jurista que apel·la a la independència però que ha fet informes demolidors, sense que ningu els hi demanés, en contra de diferents actuacions del govern.

dimarts, de març 07, 2006

Mèxic sense aigua



Què l'aigua és un bé escàs no es cap novetat. Però que un país tant gran i amb tants recursos naturals com Mèxic passi sed es fa difícil d'entendre.
I més si on passen més sed és a Mèxic DF, una ciutat aixecada sobre el gran llac Tenochtitlán.
La raò: El 94% dels rius i els llacs mexicans estan contaminats.

Resulta que Mèxic és el segon país del món que consumeix més aigua embotellada. En aquest rànquing segueix a Itàlia que és el primer. El diari La Jornada de Mexic tituta «México, segundo consumidor munidal de augua embotellada.»

Mèxic serà el país anfitrió del fòrum munidal de l'Aigua que es celebra del 16 al 22 de març a la ciutat de Mèxic DF.