La lluita de Xirinacs

El desembre del 1973, Lluís Maria Xirinacs, inicia davant de la presó Model de Barcelona una vaga de fam, que va durar 42 dies, en la qual demanava una amnistia per als detinguts per motius polítics.

Lluís M. Xirinacs va realitzar al llarg de la seva vida 8 vagues de fam entre 1969 i 1977. Tres d’elles varen ser extremes, posant en perill la seva vida: “nel mezzo del camin de la vita”, l’any 1970/71 vaig fer la primera vaga de fam a mort, si no hi havia prous indicis d’un bon resultat. Els líders antifranquistes, en clandestinitat, em respongueren tot accelerant l’Assemblea de Catalunya. La segona fou una terrible vaga de fam i de set a la presó de Zamora (1972). Me’n vaig salvar pels pèls. La tercera, la que m’apropà més al límit fou una vaga de fam per obtenir l’alliberament dels 113 detinguts i empresonats de l’Assemblea de Catalunya (1973-74). Durà 42 dies i els darrers foren tan crítics que fins i tot l’electroencefalograma, en un moment donat, es posà pla. No patiu, doncs, sóc un vell amic de la mort, com en sóc de la vida.

 

La repressió se sap com comença....

 Tal com  s'està duent a terme la repressió espanyola contra l'independentisme català, amb l'acció policial i judicial, que no cessa, a mi, i en la meva modesta opinió, em fa pensar, amb plantilles d'altres models repressius. Per citar-ne algun d'esfereïdor, aquí us deixo una perla:  

"Tot acusat és culpable per essència. No es tracta pas de castigar una falta en concret, sinó destruir un estat d'ànim, un comportament, sigui o no palès, de rebuig contra la ideologia nazi." Es correspon a l'ordre dictada per Wileim Frick el 25 de febrer de 1938, ministre de l'interior alemany.

En virtut d'aquesta ordre entre el 1933 al 1939, més de 200.000 antifeixistes alemanys van ser condemnats a sis-cents-mil anys de presó. Un milió d'alemanys van ser enviats al camps de concentració. Més de 32.000 alemanys adversaris de Hitler van ser condemnats a mort i executats. 

  La cosa és que quan els poders d'un Estat engeguen la seva   maquinària repressora, tots sabem com comença la cosa, però no se sap com acabarà. El resultat massa sovint  és d'una crueltat desbocada que té finals tràgics.

Aquells i aquests 1 d'octubre

La repressió i persecució  policial i judicial a que l'Estat espanyol ha sotmès als independentistes catalans des de l'1 d'octubre de 2017 i que continua, amb noves causes i investigacions policials i judicials, es molt similar a la que el franquisme va sotmetre als seus dissidents. (Sobretot en el fons, però avui en les formes tampoc s'han quedat curts) I qui es pensi que això es una exageració fora de lloc, els aconsello que llegeixi aquesta cita de la llei franquista de responsabilitats polítiques del 13 de febrer de 1939:

" Se declara la responabilidad política de las personas, tanto físicas como jurídicas, que des del el 1ª de octubre de 1934 y hasta el 18 de julio de 1936, contribuyeron a crear o agravar la subversión de todo orden que se hizo víctima a España i de aquellas otras que, a partir de la segunda de dichas fechas, se hayan opuesto o se opongan al Movimineto nacional con actos concretros o con pasividad grave"

Almenys el franquisme deia les coses pel seu nom i no disfressava les responsabilitats polítiques amb altres suposats delictes penals com es fa ara.

El carnicer dels Balcans

 

La parcialitat i politització de la Justícia espanyola, qüestionada per fòrums i institucions internacionals com el Consell d'Europa, que compara el sismeta judicial espanyol amb el de Turquia, i que posa en dubte el seu tarannà democràtic, sovint ens fa dubtar que existeixi realment una justícia que sigui justa. Per sort, hi ha tribunals europeus i internacionals, realment democràtics, que amb les seves actuacions ens tornen la confiança, en el món judicial, però fora de l'Estat espanyol.

La condemna de Ratko Mladic, és un exemple, de que més enllà dels Pirineus, si, hi ha justícia.

Ratko Mladic va ser el responsable de la pitjor massacre a  Europa des de la Segona Guerra Mundial. El dia 8 de juny de 2021, el tribunal de l’ ONU en La Haia va rebutjar la seva apel·lació i en va confirmar la condemna i cadena perpetua.  Va ser condemnat en primera instància pel genocidi d’Sbrenica i altres crims de guerra i de lesa humanitat. Se’l coneix com el Carnicer dels Balcans

 

Mladic va ser declarat culpable pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPII) de 10 dels 11 càrrecs dels que se l’acusava, i que incloia el genocidi i delictes contra la humanitat, per la mort de més de 8.000 homes i nens.

Recomano veure el film Quo vadis, Aida? per tenir una visió aproximada sobre el genocidi d'Sbenica

El Joc de l'Oca del Suprem

 El Suprem escoltant la Fiscalia i una acusació particular propera a VOX ha ordenat tornar a jutjar Arnaldo Otegi.

 El Tribunal Suprem abona les tesis de la Fiscalia i VOX i no accepta l'anul·lació de la condemna a Otegi que reclamada pel Tribunal dels DDHH d'Estrasburg.

 Arnaldo Otegi va passar sis anys a la presó, per negociar la fi de la lluita armada d'ETA i propiciar la pau, condemnat en un judici que va ser declarat com injust per Estrasburg.

Ara el TS diu que es repetirà el judici. Es una decisió sense precedents. El Suprem demostra que són els qui manen. El Tribunal Suprem, és el poder Suprem de l'Estat, per sobre de qualsevol altre.

La Brunete Aranzadi ataca de nou, i ara ho fa per qüestionar la política del govern del PSOE, pels seus acords pressupostaris amb ERC i Bildu, i alhora avisa als presos polítics catalans que tot allò que guanyin a Europa en relació a les condemnes pel judici de l'1 d'Octubre, no servirà per res. El Suprem avisa que si cal retorcerà les lleis fins a on calgui per imposar el seu criteri. I a partir d'ara et podran jutjar les vegades que faci falta fins que la Brunete Aranzadi obtingui la condemna desitjada.

El TS també aprofita per tornar a la política del "tot es ETA" per deslegitimar Otegi i Bildu. Tot plegat tufa a jutges casposos, naftalina i un poc (o molt) de l'antic règim predemocràtic (altrament dit franquisme o dictadura, poseu-hi l'adjectiu que us vingui més de gust)

 

Què és el documental del "20-S" ?

Si voleu saber més sobre  el documental de Mediapro en relació els fets del  20 de setembre que posa en qüestió el muntatge jurídic i policíac espanyol contra Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. En el programa "Preguntes freqüents" de TV3 la periodista Laura Rosel parla amb el director del documental, Jaume Roures i el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i advocat, Jaume Asens.

Crisis in Catalonia 2018

El reportatge de la BBC sobre les diferents etapes i mètodes de persecusió i repressió dels catalans a l'Estat espanyol, amb una part important sobre el referéndum de l'1d'Octubre del 2017. La BBC és una televisió seriosa que treballa amb imatges pròpies i no manipula mai la realitat.

‘

Els Fiscals afinadors

La noticia de que Fiscals alemanys i espanyols es reuneixen a la Haia per intercanviar informació sobre el cas de Puigdemont no és una bona noticia per la independencia judicial a la Unió Europea, i si no, esperem a veure quines conseqüències tindrà aquesta reunió pels exiliats polítics catalans. Els fiscals espanyols intentaran influir políticament en les decisions judicials alemanyes? Aquesta sospita, la documento amb un fragment de gravació, que és un clar exemple de com es funciona a l'Estat Espanyol.

Gravació: Aquests fragments de la conversa entre el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, evidencien la conspiració  de les clavagueres de l'Estat contra dirigents sobiranistes

El fet més d'estacat de l'any: L'1 d'octubre

El fet més destracat de l'any 2017,  ha estat sense cap mena de dubte el procés sobiranista de Catalunya i si hagués de triar un dia seria l'1 d'octubre, en que es va celebrar el referéndum d'independència malgrat la brutal repressió que va ecxercir l'Estat español. Una data que passarà a la historia per la violencia policial exercercida contra la población pacífica i indefensa. En aquest video de La Directa es resumeix el que va pasar l'1d'Octubre del 2017 a Catalunya.


L'ONG internacional Human Rights Watch, dedicada a investigar, divulgar i denunciar les vulneracions dels drets humans arreu del món, ha inclòs l'actuació policial durant el referèndum de l'1 d'octubre com a segon tema més destacat en el seu recull de violacions dels drets humans de l'any.


La conclusió de l'informe independent sobre l'actuació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, publicat el passat 12 d'octubre, era clar i contundent: aquests cossos policials van fer "un ús excessiu de la força" per impedir les votacions.
 

I am a Catalan

El vídeo d’Òmnium en què una refugiada bosniana emplaça Europa a solidaritzar-se amb Catalunya

La jove demana a Europa que faci seva la lluita pels valors democràtics dels catalans

Vuit dels consellers, a la presó

Puigdemont exigeix des de Brussel·les l’alliberament dels seus consellers
             

 L’Audiencia Nacional decreta presó provisional sense fiança per a Junqueras, Turull, Romeva, Bassa, Borràs, Forn, Rull i Mundó

Puigdemont alerta els catalans d’una “repressió llarga i ferotge” i espera la resolució sobre la petició del fiscal perquè el detinguin a Brussel·les

La jutgessa Carmen Lamela, el dia 2 de novembre, va enviar a la presó el vicepresident Oriol Junqueras i els consellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Carles Mundó, Dolors Bassa i Meritxell Borràs.

Pocs dies després de la declaració de la República Catalana, el balanç és de deu presos polítics catalans en centres penitenciaris espanyols. L’Audiencia Nacional española va decretar presó provisional comunicada i sense fiança per als vuit membres del govern que van acudir a declarar, tal com ja ho va fer disset dies abans amb els presidents de l’ANC, Jordi Sànchez, i Òmnium, Jordi Cuixart. El vicepresident de l’executiu, Oriol Junqueras, i els consellers de Presidència, Jordi Turull; Afers Institucionals i Exteriors, Raül Romeva; Territori i Empresa, Josep Rull; Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa; Governació, Meritxell Borràs; Interior, Joaquim Forn, i Justícia, Carles Mundó, van ingresar  a les presons d’Estremera i Alcalá Meco. Per a l’exconseller d’Empresa i Coneixement, Santi Vila, el tribunal va decretar presó eludible amb una fiança de 50.000 euros, que la defensa va  dipositarr a primera hora del dia 3 de novembre.

Aquí podreu trobar el text integre de l'acte de presó dictat per

la jutgessa  Carmen Lamela:

Document: El auto que envía a Junqueras y los consellers a prisión

Conférence de presse de Carles Puigdemont à Bruxelles

"Divendres al vespre, reunits al Palau de la Generalitat

i després de la declaració d’independència del Parlament

i també davant d’una sèrie de dades, dades de fonts contrastades,

que indicaven que el Govern español

plantejava una ofensiva altament agressiva i sense precedents contra el

poble de Catalunya, contra funcionaris que es mantinguessin fidels al

Govern legítim i contra aquest Govern que presideixo [...], vam acordar

unànimement que aquest govern prioritzaria la prudència, la seguretat i

la moderació.".

D'aquesta manera el president de la Generalitat, Carles Puigdemont iniciava el dia 31 d'octubre, la seva compareixença en roda de prensa a Brussel·les. En el vídeo es reprodueix la conferencia de prensa original, amb la intervenció de president en català, francés i castella, i les preguntes i respostes també en anglès.

Help Catalonia. Save Europe.

L'Estat espanyol segueix violant drets fonamentals.

Ara empresonant Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, presos polítics del segle XXI. Cal aturar la repressió de l'Estat. Les llibertats a Europa están en perill.

#HelpCatalonia #SaveEurope

Els dies clau

Els dies clau: Aquestes dues setmanes, Catalunya està escrivint una pàgina de la història sense precedents. Un resum de tot plegat es recull en un reportatge del programa 30 minuts de TV3 .

Podeu clicar l'enllaç http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/els-dies-clau/video/5693391/

Violencia policial a Catalunya l'1 d'octubre

Catalunya no oblidarà mai l’1-O

 La brutalitat policial de les forces de seguretat espanyoles per impedir la celebració del referèndum va acabar d’empènyer la majoria del país cap a un camí sense retorn.

Repressió policial contra una votació

La policía reprimeix amb cops de porra i violencia desmesurada una votació pacífica de ciutadans de totes les edats, tot seguint una estrategia i unes ordres del govern espanyol

La llista de gairebé 900 persones lesionades per la Policía Nacional i la Guàrdia Civil s’hauria multiplicat si l’acció repressiva hagués continuat amb tota la intensitat fins a l’hora de tancar els col·legis electorals com estava previst en un primer moment

Repressió al Referendum de Catalunya

Agents de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional española es van acarnissar de valent contra la gent que es va aplegar pacíficament davant dels col·legis per votar en el Referéndum per decidir el futur de Catalunya. Davant de la manipulació de la prensa española només els mitjans de comunicación catalans van explicar realment el que va passar

La brutalitat policial a Catalunya

Un clar exemple de brutalitat policial a Girona.

 En aquest vídeo és veu com la policía española agredeix a ciutadans pacífics que únicament volien

votar en el Referéndum sobre el futur de Catalunya.

Petra Lázló, una vergonya per la professió periodística

Hongria, és un país en el qual el neonazi Jobbik l'abril del 2014 va aconseguir el 21% de los vots en las legislatives. El pes de l'extrema dreta es fa evident en les decisions que pren el govern hongarès en relació als pas dels refugiats sirians pel seu territori. 

També en el tractament mediàtic que fan determinats mitjans de comunicació d'aquest país com la cadena N1 de TV vinculada a l'extrema dreta. 

Vist aquest panorama no ens ha de semblar estrany que gent com la periodista, Petra László, de la N1, facin la traveta i rebin amb cosses a les famílies dels refugiats sirians quan fugen de la policia hongaresa. La periodista ha estat acomiadada, la cadena no ha demanat disculpes.

 La mateixa Petra, lluny de penedir-se ha penjat la fotografia on es veu com fa la traveta a un refugiat amb la seva filla en braços, en el seu perfil de facebook. Hi reprodueix els vídeos on es veu com violenta la fugida dels indefensos, i se'n venta de la seva acció. Petra Làsló és una vergonya per la professió periodística, perquè una persona que fa això, mai podrà explicar res sense una càrrega xenòfoba i racista al darrera.
Les misèries en els països membres de la Unió Europa cada dia són més escandaloses. Potser no ens interessa ser membres d'aquesta Europa, on les persones no compten per a res.

La Santa Inquisició solidària

Un manifest impulsat per Sos Racisme, Amical de Mauthausen, Coordinadora Gai-Lesbiana, Entesa Judeo-Cristiana i Unió Romaní reclama reincorporar com a delicte la negació de l‘Holocaust amb la finalitat de frenar l’avenç del nazisme, que segons argumenten amb la crisi pot trobar un terreny abonat. Almenys això és el que es desprèn el manifest que han presentat i que es obert a noves adhesions.
Tot plegat es fa pocs dies abans que es celebri el judici a l’Audiència de Barcelona a un grup de neonazis vinculats a la llibreria “Kalki“. Estic en contra dels neonazis i tot allò que prediquen i representen. Però se m’han posat el pèls de punta quan he llegit aquest manifest que exigeix que es modifiqui el Codi Penal per tal que es castigui expressament la negació del genocidi nazi, que el Tribunal Constitucional va anul·lar com delicte en l’any 2007. L’alt tribunal va declarar que castigar la difusió “per qualsevol mitjà ” d’idees o doctrines que “neguin” el genocidi suposa una vulneració del dret a la llibertat d’expressió, encara que acceptava com constitucional que la “justificació” de l’Holocaust estigués perseguida penalment.
Negar una evidència històrica és d’imbècils, però no és un dicte, ni ho ha de ser. Perquè entenc que preval el dret a la llibertat d’expressió i al dret a opinar lliurement. Podem no estar d’acord amb aquells que pensen diferent i que neguen l’Holocaust, però no per això els hi hem d’aplicar el Codi Penal. Vull pensar que a algú se li ha anat la mà, i que no ha valorat prou el que suposa condemnar una opinió. Fer això ens porta a fer polítiques que s’assemblem massa a les que aplicava la Inquisició i aleshores passem de ser solidària a inquisidors.