La repressió se sap com comença....

 Tal com  s'està duent a terme la repressió espanyola contra l'independentisme català, amb l'acció policial i judicial, que no cessa, a mi, i en la meva modesta opinió, em fa pensar, amb plantilles d'altres models repressius. Per citar-ne algun d'esfereïdor, aquí us deixo una perla:  

"Tot acusat és culpable per essència. No es tracta pas de castigar una falta en concret, sinó destruir un estat d'ànim, un comportament, sigui o no palès, de rebuig contra la ideologia nazi." Es correspon a l'ordre dictada per Wileim Frick el 25 de febrer de 1938, ministre de l'interior alemany.

En virtut d'aquesta ordre entre el 1933 al 1939, més de 200.000 antifeixistes alemanys van ser condemnats a sis-cents-mil anys de presó. Un milió d'alemanys van ser enviats al camps de concentració. Més de 32.000 alemanys adversaris de Hitler van ser condemnats a mort i executats. 

  La cosa és que quan els poders d'un Estat engeguen la seva   maquinària repressora, tots sabem com comença la cosa, però no se sap com acabarà. El resultat massa sovint  és d'una crueltat desbocada que té finals tràgics.

Aquells i aquests 1 d'octubre

La repressió i persecució  policial i judicial a que l'Estat espanyol ha sotmès als independentistes catalans des de l'1 d'octubre de 2017 i que continua, amb noves causes i investigacions policials i judicials, es molt similar a la que el franquisme va sotmetre als seus dissidents. (Sobretot en el fons, però avui en les formes tampoc s'han quedat curts) I qui es pensi que això es una exageració fora de lloc, els aconsello que llegeixi aquesta cita de la llei franquista de responsabilitats polítiques del 13 de febrer de 1939:

" Se declara la responabilidad política de las personas, tanto físicas como jurídicas, que des del el 1ª de octubre de 1934 y hasta el 18 de julio de 1936, contribuyeron a crear o agravar la subversión de todo orden que se hizo víctima a España i de aquellas otras que, a partir de la segunda de dichas fechas, se hayan opuesto o se opongan al Movimineto nacional con actos concretros o con pasividad grave"

Almenys el franquisme deia les coses pel seu nom i no disfressava les responsabilitats polítiques amb altres suposats delictes penals com es fa ara.

El carnicer dels Balcans

 

La parcialitat i politització de la Justícia espanyola, qüestionada per fòrums i institucions internacionals com el Consell d'Europa, que compara el sismeta judicial espanyol amb el de Turquia, i que posa en dubte el seu tarannà democràtic, sovint ens fa dubtar que existeixi realment una justícia que sigui justa. Per sort, hi ha tribunals europeus i internacionals, realment democràtics, que amb les seves actuacions ens tornen la confiança, en el món judicial, però fora de l'Estat espanyol.

La condemna de Ratko Mladic, és un exemple, de que més enllà dels Pirineus, si, hi ha justícia.

Ratko Mladic va ser el responsable de la pitjor massacre a  Europa des de la Segona Guerra Mundial. El dia 8 de juny de 2021, el tribunal de l’ ONU en La Haia va rebutjar la seva apel·lació i en va confirmar la condemna i cadena perpetua.  Va ser condemnat en primera instància pel genocidi d’Sbrenica i altres crims de guerra i de lesa humanitat. Se’l coneix com el Carnicer dels Balcans

 

Mladic va ser declarat culpable pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPII) de 10 dels 11 càrrecs dels que se l’acusava, i que incloia el genocidi i delictes contra la humanitat, per la mort de més de 8.000 homes i nens.

Recomano veure el film Quo vadis, Aida? per tenir una visió aproximada sobre el genocidi d'Sbenica