El fet més d'estacat de l'any: L'1 d'octubre

El fet més destracat de l'any 2017,  ha estat sense cap mena de dubte el procés sobiranista de Catalunya i si hagués de triar un dia seria l'1 d'octubre, en que es va celebrar el referéndum d'independència malgrat la brutal repressió que va ecxercir l'Estat español. Una data que passarà a la historia per la violencia policial exercercida contra la población pacífica i indefensa. En aquest video de La Directa es resumeix el que va pasar l'1d'Octubre del 2017 a Catalunya.


L'ONG internacional Human Rights Watch, dedicada a investigar, divulgar i denunciar les vulneracions dels drets humans arreu del món, ha inclòs l'actuació policial durant el referèndum de l'1 d'octubre com a segon tema més destacat en el seu recull de violacions dels drets humans de l'any.


La conclusió de l'informe independent sobre l'actuació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, publicat el passat 12 d'octubre, era clar i contundent: aquests cossos policials van fer "un ús excessiu de la força" per impedir les votacions.
 

Manuel Ibáñez Escofet

Centenari de Manuel Ibáñez Escofet

Taula rodona: El periodisme com a ofici. Centenari de Manuel Ibáñez Escofet


La taula rodona, moderada pel periodista i filòsof Josep Ramoneda, sobre "El Periodisme com a ofici" amb la presència d'antics companys de redacció dels tres diaris on va treballar Manuel Ibáñez i Escofet: José Martí Gómez (El Correo Catalán), Josep Maria Soria (Tele/eXprés) i Roger Jiménez (La Vanguardia) i també amb la participació del periodista, escriptor i crític literari Robert Saladrigas.


Entrevista de Montserrat Roig a Ibáñez Escofet, emés per TVE l'1 de gener del 1978

Nefasta gestió de Cebrian

La darrera Junta Extraordinaria d'Accionistes del Grup Prisa amb Juan Luis Cebrián com a president ha estat la  més convulsa que han celebrat mai al grup editor del diari El País.

 El , primer accionista de l'empresa, el fons Amber Capital amb gairebé un 20% del capital, va ser molt dur amb Juan Luís Cebrian. En la seva intervenció, el portaveu d'aquest fons inversor, Joseph Oughourlian,va qualificar la gestió de Cebrián de "nefasta" i va criticar que plegui amb una pesió daurada de 6 milions d'Euros després de deu anys d'una gestió pésima

Empreses que marxen de Catalunya. El llistat

Aquest és un llistat aproximat de les empreses que han decidit girar l'esquena a Catalunya i han apostat per Madrid o altres ciutats españoles per portar-hi la seva seu, seguint així la crida de boicot als catalans, que s'ha fet des del govern espanyol del PP en  facilitar la fugida express amb un decret.

Empreses de l'IBEX 35

CAIXABANK (a Valencia)

Capitalització bursàtil: 24.800 milions €

Ingressos (2016): 6.753 milions €

Beneficio neto (2016): 1.047 milions €

Número d'empleats: 32.403

GAS NATURAL (a Madrid)

Capitalització borsàtil: 18.497,74 milions €

Ingressos (2016): 23.183,8 milions €

Benefici net (2016): 1.347,2 milions €

Número d'empleats: 20.000

ABERTIS (a Madrid)

Capitalització borsàtil: 17.074,17 milions €

Ingressos (2016): 4.758,2 milions €

Benefici net (2016): 795,6 milions €

Número d'empleats: 17.000

BANCO SABADELL (a Alicante)

Capitalització borsàtil: 9.502,53 milions €

Ingressos (2016): 5.170,1
Benefici net (2016): 710,4 milions €
Número d'empleats: 17.000

CELLNEX (a Madrid)

Capitalització borsàtil: 4.422,83 milions €

Ingressos (2016): 670,4 milions €

Benefici net (2016): 39,8 milions €

Número d'empleats: 11

INMOBILIARIA COLONIAL (a Madrid)

Capitalització borsàtil: 3.064,01 milions €

Ingressos (2016): 835,2 milions €

Benefici net (2016): 274 milions €

Número d'empleats: 70

LLEIDA.NET (a Madrid)

La companyia especialitzada en certificació i notificació electrònica va aprovar per unanimitat el trasllat per "reduir els riscos aliens al normal funcionament de la companyia". L'empresa, que opera des de 16 països i dona servei a més de 1.500 empreses, assegura que el trasllat del domicili social no suposa "moviment d'empleats".

EURONA (a Rivas Vaciamadrid)

La companyia de telecomunicacions ha explicat que sospesava aquest canvi des de fa un any, quan va adquirir Quantis, Hablaya, Stoneworks i Sultán Telecom, totes elles establertes a Madrid. Prop del 80% del seu negoci procedeix d'aquestes firmes.

Altres empreses:

Aigües de Barcelona (a Madrid). Controlada en un 100% per la filial espanyola de la multinacional francesa Suez Environment, que ja va traslladar a finals del 2015 el seu domicili social de Barcelona a Madrid.

Torraspapel  (a Madrid). Pertanyent al Grup Lecta, té cinc fàbriques a Espanya i el 2016 va facturar 766 milions d'euros amb una plantilla de més de 1.900 empleats.

Codorníu Raventós cambia su sede social de Cataluña a La Rioja


Catalana Occidente . Aquesta aseguradora catalana ha decidit trasladar la seva seu social des de Sant Cugat del Vallés a Madrid.


Zurich canvia la seva seu social de Barcelona a Madrid

La companyia d'assegurances Grup Zurich Insurance ha pres la decisió de canviar el domicili social de la seva sucursal a Espanya de Barcelona a Madrid per motius de seguretat jurídica, ha informat en un comunicat.

Cervesera San Miguel S.L., única filial catalana de Mahou San Miguel (a Màlaga)
Pesa, filial del grup constructor gallec Copasa (a Santiago de Compostel·la)


eDreams Odigeo  L'agència de viatges online també ha obtat per situar la seu social a Madrid


Bimbo porta a Madrid la seva seu social


Pastas Gallo trasllada marxa de Catalunya a Còrdova.

El fabricant de productes d'alimentació Pastas Gallo ha traslladat també la seu social fora de Catalunya, en concret a la ciutat de Còrdova.

La Bruixa d'Or també se'n va de Catalunya

El propietari de l'administració de loteria "La Bruixa d'Or" de Sort (Lleida), Xavier Gabriel, ha decidit traslladar la seu social de la seva empresa fora de Catalunya davant la situació política i el boicot que diu estar patint per part de ciutadans que no volen comprar-li loteria. Traslladarà la seu social i fiscal del seu negoci a Navarra i Madrid i continuarà venent lotería.


Idilia Foods (Colacao, Nocilla…) (a Madrid)


Grupo Planeta (a Madrid)

Criteria Caixa (a Palma)

Banc Mediolanum (a Valencia)

Arquia Banca (a Madrid)


GVC Gaesco Beka (a Madrid)


Trea Asset Management (a Madrid)

SegurCaixa Adeslas (a Madrid). 25% de quota de mercat

MGS Segurus (Saragossa)

Oryzon (a Madrid)

Naturhouse (a Madrid)

Proclinic Expert (a Saragossa)


DVD Dental (a Madrid)


Klockner (a Madrid)

MRW (a València)

Service Point (a Madrid).

Ballenoil (a Alcobendas, Madrid).

Dogi (a Madrid).

Indukern. .Aquest grup químic i farmacèutic també ha anat a Madrid

Renda Corporació  (a Madrid)



 Derby Hotels (a Madrid)




+*/Aquest és només un llistat aproximat però que serveix per orientar els consumidors i que és pot anar actualitzant

• 
  

Dansa de mort (Teatre)

Divendres 17 de noviembre vaig poder assistir a la representació en el Teatre Municipal el Jardí de Figueres de Dansa de mort d'August Strindberg, amb una gran interpretació per part de Lluís Soler, Mercè Arànega i Jordi Figueras. Una bona proposta de la programació de tardor de Figueres 2017

En l'obra un matrimoni burgés de dos fracassats: ell ( Lluís Soler) un militar deixat de banda en les promocions, i ella ( Mercè Arànega) una actriu que ha abandonat una carrera teatral. Després d’anys de vida en comú, no tenen ja res a dir-se, i estan morts en una casa que sembla més una presó. Arriba de visita un tercer personatge ( Jordi Figueras) i la seva presencia es rebuda com una benedicció del cel. Tornen a tenir possibilitats de conversa, marit i muller troben en ell un interlocutor per confiar-li l’infern on viuen. Aquest infern arrossega el visitant, i es troba envoltat, contra la seva voluntat, en aquest remolí de misèries.

I am a Catalan

El vídeo d’Òmnium en què una refugiada bosniana emplaça Europa a solidaritzar-se amb Catalunya

La jove demana a Europa que faci seva la lluita pels valors democràtics dels catalans

Vuit dels consellers, a la presó

Puigdemont exigeix des de Brussel·les l’alliberament dels seus consellers
             

 L’Audiencia Nacional decreta presó provisional sense fiança per a Junqueras, Turull, Romeva, Bassa, Borràs, Forn, Rull i Mundó

Puigdemont alerta els catalans d’una “repressió llarga i ferotge” i espera la resolució sobre la petició del fiscal perquè el detinguin a Brussel·les

La jutgessa Carmen Lamela, el dia 2 de novembre, va enviar a la presó el vicepresident Oriol Junqueras i els consellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Carles Mundó, Dolors Bassa i Meritxell Borràs.

Pocs dies després de la declaració de la República Catalana, el balanç és de deu presos polítics catalans en centres penitenciaris espanyols. L’Audiencia Nacional española va decretar presó provisional comunicada i sense fiança per als vuit membres del govern que van acudir a declarar, tal com ja ho va fer disset dies abans amb els presidents de l’ANC, Jordi Sànchez, i Òmnium, Jordi Cuixart. El vicepresident de l’executiu, Oriol Junqueras, i els consellers de Presidència, Jordi Turull; Afers Institucionals i Exteriors, Raül Romeva; Territori i Empresa, Josep Rull; Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa; Governació, Meritxell Borràs; Interior, Joaquim Forn, i Justícia, Carles Mundó, van ingresar  a les presons d’Estremera i Alcalá Meco. Per a l’exconseller d’Empresa i Coneixement, Santi Vila, el tribunal va decretar presó eludible amb una fiança de 50.000 euros, que la defensa va  dipositarr a primera hora del dia 3 de novembre.

Aquí podreu trobar el text integre de l'acte de presó dictat per

la jutgessa  Carmen Lamela:

Document: El auto que envía a Junqueras y los consellers a prisión

El Senat aprova aplicar l`article 155 a Catalunya

L'article 155 de la Constitució preveu que si una comunitat autònoma no compleix les obligacions de la Constitució o altres lleis, o que atempti greument contra l'interès general d'Espanya se la podrà forçar a complir-les.

Article 155:
Si una comunitat autònoma no compleix la Constitució i les lleis i actua de forma que atempti greument contra l'interès general d'Espanya se la pot obligar a complir:
1- Requeriment del govern espanyol al president de la comunitat autònoma perquè compleixi les lleis.
2- Si la CA no obeeix, el Senat ha d'aprovar per majoria absoluta les mesures.
3-Tota l'administració autonòmica, o una part, queda sota les ordres del govern español.

S'ha aplicat a discreció i enlloc diu que es pugui destituir a un president i a tot un govern

El Parlament proclama República Catalana

El dia 27 d'octubre del 2017 El Parlament de Catalunya aprova la Llei de Transitorietat Jurídica i de la república catalana que obté el suport  de 70 vots a favor, 10 en contra i dos vots en  blanc

D'aqueta manera es va inicar el procés constituent, un pols amb l'Estat espanyol i el que havia de ser un compte enrere per rebre els primers reconeixements que legitimin la decisió de la Cambra catalana i que va xocar contra l'article 155 de la Constitució Espanyola amb una bateria de d'accions represives de l'Estat español en contra de  les llibertats del poble català

Conférence de presse de Carles Puigdemont à Bruxelles

"Divendres al vespre, reunits al Palau de la Generalitat

i després de la declaració d’independència del Parlament

i també davant d’una sèrie de dades, dades de fonts contrastades,

que indicaven que el Govern español

plantejava una ofensiva altament agressiva i sense precedents contra el

poble de Catalunya, contra funcionaris que es mantinguessin fidels al

Govern legítim i contra aquest Govern que presideixo [...], vam acordar

unànimement que aquest govern prioritzaria la prudència, la seguretat i

la moderació.".

D'aquesta manera el president de la Generalitat, Carles Puigdemont iniciava el dia 31 d'octubre, la seva compareixença en roda de prensa a Brussel·les. En el vídeo es reprodueix la conferencia de prensa original, amb la intervenció de president en català, francés i castella, i les preguntes i respostes també en anglès.

El futur del periodisme

UOCmeet: Innovació i Periodisme: noves eines per la professió

El periodisme al mòbil - Crónica Jornada Mojo BCN 2017

La I Jornada MoJoBCN vol conèixer el procés d’integració del mòbil en
el periodisme espanyol i ser un punt de trobada entre professionals i
acadèmics. Un espai on conèixer les últimes tendències i innovacions en
periodisme mòbil i compartir experiències professionals en un marc de
reflexió per a la recerca i l’experimentació.

El mòbil ha canviat les nostres vides i la nostra manera d’accedir a
la informació i de comunicar-nos. També, la difusió de les notícies,
impulsades per les xarxes socials. Espanya és un dels països amb més
penetració de la telefonia mòbil, però a poc a poc també s’ha integrat
en les redaccions periodístiques de tot el món. Així, s’ha convertit en
una eina de treball indispensable per al periodista MoJo, és a dir, el
que es dedica al periodisme mòbil. Hi pot experimentar noves narratives,
reduir costos i difondre immediatament els seus continguts. La
incorporació del mòbil al periodisme genera nous desafiaments i reptes
que estan en renovació i definició constant.

Help Catalonia. Save Europe.

L'Estat espanyol segueix violant drets fonamentals.

Ara empresonant Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, presos polítics del segle XXI. Cal aturar la repressió de l'Estat. Les llibertats a Europa están en perill.

#HelpCatalonia #SaveEurope

Els dies clau

Els dies clau: Aquestes dues setmanes, Catalunya està escrivint una pàgina de la història sense precedents. Un resum de tot plegat es recull en un reportatge del programa 30 minuts de TV3 .

Podeu clicar l'enllaç http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/els-dies-clau/video/5693391/

Represió a la democràcia. L'1-O a Sabadell

Un nou reportatge mostra l'1-O a Sabadell: de les votacions a l'assalt del Nostra Llar.
El video que l'ha penjat l'edició de Sabadell del Nacio Digital La productora Creueta 119 signa el muntatge que recull diversos moments de la jornada.


En l'enregistrament es pot veure un detall curiós, com el fotògraf oficial del desplegament pren imatges al detall de com els agents trenquen els vidres de l'escola Nostra Llar per accedir-hi

Violencia policial a Catalunya l'1 d'octubre

Catalunya no oblidarà mai l’1-O

 La brutalitat policial de les forces de seguretat espanyoles per impedir la celebració del referèndum va acabar d’empènyer la majoria del país cap a un camí sense retorn.

Repressió policial contra una votació

La policía reprimeix amb cops de porra i violencia desmesurada una votació pacífica de ciutadans de totes les edats, tot seguint una estrategia i unes ordres del govern espanyol

La llista de gairebé 900 persones lesionades per la Policía Nacional i la Guàrdia Civil s’hauria multiplicat si l’acció repressiva hagués continuat amb tota la intensitat fins a l’hora de tancar els col·legis electorals com estava previst en un primer moment

Assalt a una escola de Girona

Els antiavalots de la policía española van ser ferotges amb les persones aplegades a l’entorn del col·legi Verd,  de la ciutat de Girona. A banda de deixar un munt de ciutadans ferits, van causar greus desperfectes en aquesta escola del centre de Girona. La Unió Europea no ha estat capaç de condemnar amb fermesa aquests fets que només es poden entendre en un govern no democràtic, però mai d'un estat membre de la UE.

Repressió al Referendum de Catalunya

Agents de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional española es van acarnissar de valent contra la gent que es va aplegar pacíficament davant dels col·legis per votar en el Referéndum per decidir el futur de Catalunya. Davant de la manipulació de la prensa española només els mitjans de comunicación catalans van explicar realment el que va passar

La brutalitat policial a Catalunya

Un clar exemple de brutalitat policial a Girona.

 En aquest vídeo és veu com la policía española agredeix a ciutadans pacífics que únicament volien

votar en el Referéndum sobre el futur de Catalunya.

Càrrega Policia Espanyola a Girona

La violencia de l'1 d'Octubre a Girona

 Això que es veu en aquest video és l'assalt policial contra una escola pacífica de Girona, on es votava democràticament el Referendum sobre el futur de Catalunya. Els policies van ferir molta gent innocent, sense mirar edats, ni sexe, ni preguntar res. Si la policia va tenir algun ferit, com és pot observar s'ho van fer sols en intentar saltar la tanca de l'escola, que per cert va quedar destrossada                                                                                                                                                                                          

Espot referèndum d'autodeterminació de Catalunya (20 segons)

Alea iacta est (El judici del 6N)

Fa temps que hi han atacs per part de l'Estat espanyol en contra de Catalunya i els seus interessos. Hi va haver una gran batalla amb l'Estatut que va acabar amb una escabetxinadaper part del Tribunal Constitucional. Ja no era una incursió, ni tampoc una altra guerra de guerrilles, a que estàvem acostumats. Després de mesos intensos de campanya per part del Partit Popular, en la qual l'actual president del Govern espanyol, Mariano Rajoy no va tenir cap escrúpol a l'hora de recollir signatures pels carrers, en contra de Catalunya i del nou Estatut, el PP va iniciar tot un procés, amb maniobres de tota mena,  per finiquitar l’autogovern català. Tot en contra de l'esperit que emanava dels pares de la Constitució del 1978.

 

En aquesta bogeria per trepitjar qualsevol aspiració de més autogovern pel poble català en el marc de l'Estat autonòmic, es va utilitzar el control polític que exerceixen el PP i el PSOE en el sí del Tribunal Constitucional per reduir a la mínima expressió una llei catalana pactada, com era l'Estatutd'Autonomia, que havia estat referendat a les urnes pels ciutadans catalans, pel Parlament de Catalunya i pel Congrés dels Diputats espanyol. La retallada salvatge que va fer el Tribunal Constitucional a la llei catalana va representar un punt d'inflexió.

Els catalans indignats pel menyspreu i la vexació a que van estar sotmesos van reaccionar amb gran mobilitzacions. Durant cinc anys consecutius amb milions de persones al carrer, van protagonitzar les mobilitzacions més importants que s’han fet mai a Europa. El resultat ha estat una majoria parlamentaria independentista al Parlament de Catalunya.

 Després han passat moltes coses, la llista seria llarga, però en aquesta autèntic guerra política contra Catalunya s'hi han anat sumant fronts: el mediàtic de la "Caverna" amb tota la seva artilleria i artefactes intoxicadors de l'opinió pública que no ha donat cap treva i al qual s'hi han sumat la practica totalitat de mitjans de comunicació no catalans, el desembarc a Catalunya dels agents del CNI i la guerra bruta del ministre del'Interior, la utilització de policies i inspectors fiscals i de tota mena. A tot això cal afegir-hi les reformes legislatives, amb lleis a mida consensuades entre PP i PSOE, que després haurien de servir de munició a togats que avança com un exercit imparable en múltiples fronts per aniquilar el moviment independentista. La gran ofensiva ja ha començat. De tots, el judici polític i penal per la consulta del 9 de novembre del 2014, en contra del President Artur Mas,  la que va ser la seva vicepresidenta Joana Ortega i l'actual consellera Irene Rigau, ha estat un altre punt d'inflexió molt important.  Tot plegat, acompanyat d'altres fronts amb càrregues de profunditat molt potents llançades en contra dels bucs insígnia de la societat civil catalana, com som l'ANC i Omnium Cultural. En la lògica del PP no hi ha treva possible, i malgrat la propaganda mediàtica que ens venen, tampoc hi cap negociació possible almenys fins derrotar l'independentista. Tot a l'espera de poder llegir el seu darrer parte: " En el día de hoy, cautivo y desarmado ............, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos ....... La guerra ha terminado".

 S'ha trencat tots els ponts d'entesa i són massa catalans que a cada andanada estan més emprenyats. El poble català és molt tossut i a cada nova agressió està més unit i amb més independentistes disposats a trencar amb Espanya. Algú és pensa que hi haurà marxa enrere?