Lluís M. Xirinacs va realitzar al llarg de la seva vida 8 vagues de fam entre 1969 i 1977. Tres d’elles varen ser extremes, posant en perill la seva vida: “nel mezzo del camin de la vita”, l’any 1970/71 vaig fer la primera vaga de fam a mort, si no hi havia prous indicis d’un bon resultat. Els líders antifranquistes, en clandestinitat, em respongueren tot accelerant l’Assemblea de Catalunya. La segona fou una terrible vaga de fam i de set a la presó de Zamora (1972). Me’n vaig salvar pels pèls. La tercera, la que m’apropà més al límit fou una vaga de fam per obtenir l’alliberament dels 113 detinguts i empresonats de l’Assemblea de Catalunya (1973-74). Durà 42 dies i els darrers foren tan crítics que fins i tot l’electroencefalograma, en un moment donat, es posà pla. No patiu, doncs, sóc un vell amic de la mort, com en sóc de la vida.
