Periodisme digne per a una informació de qualitat

Des que, el mes de desembre passat, vaig assumir la presidència de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya m’ha mogut l’afany de complir els objectius que la nova junta ens vam marcar, i que es resumeix en una idea: la dignificació de la professió periodística. Perquè entenc que si treballem de manera digna això repercutirà en una millor informació per als ciutadans. De fet, els periodistes tenim un paper destacat en la concreció d’un dret tan important de la ciutadania com és el de rebre informació veraç, seriosa i contrastada.
Els ciutadans han d’estar ben informats sobre el que passa en els àmbits polítics, econòmics i culturals per poder exercir realment els seus drets democràtics. Cada periodista s’ha de comprometre a donar informacions certes, degudament contrastades i elaborades amb independència dels poders.

És una tasca no gens fàcil, sobretot en aquest període de crisi en el món de comunicació. Una crisi que en certa manera s’ha reflectit en el mateix procés electoral del Col·legi de Periodistes.
No és cap secret que a tot el món la venda dels diaris cau cada any en una mitjana del 2 % a causa de la competència dels diaris gratuïts, que avui ja han assolit una important quota en el mercat comunicacional. Molts diaris convencionals, en la batalla per fer front a aquesta competència, han caigut en el parany de fer promocions regalant productes que res no tenen a veure amb el món editorial, cosa que a la llarga pot incidir en el descrèdit de les capçaleres d’aquest mitjans, perquè els lectors ja no saben ben bé el que compren quan van al quiosc. A tot plegat cal afegir-hi el fenomen d’Internet, que serveix la informació més ràpidament. El resultat és que, amb la competència provenint de la xarxa, tots els sectors de la informació fora d’Internet perden audiència.

Arribat a aquest punt, reprenc la idea de la dignificació de la tasca dels periodistes perquè avui, i per molts altres motius, s’ha produït també una pèrdua de credibilitat de la premsa escrita, per la concentració de grans grups i perquè molts mitjans, a causa de pressions polítiques o econòmiques, han optat per línies editorials que s’allunyen de la imparcialitat. D’això, n’hi ha exemples a tot el món. Aquesta situació també es dóna en el món audiovisual, i així tenim la lluita de cadenes de ràdio i televisió enfrontades davant la societat per defensar interessos contraposats.

Algunes aliances massa estretes entre els mitjans de comunicació i els poders polítics i econòmics, en alguns casos amb la pràctica d’un periodisme complaent, han causat un dany colossal a la credibilitat de la premsa.
És davant d’aquest panorama fruit de la globalització que els professionals de la comunicació hem de reflexionar per afrontar aquests nous reptes i, amb un treball seriós i rigorós, donar més seguretat informativa als ciutadans.

Avui més que mai entenc que el Col·legi de Periodistes ha ser una eina clau com a fòrum de debat, de reflexió, de formació permanent i representació dels periodistes per mantenir la credibilitat a la professió i als mitjans, i alhora per cercar fórmules per afrontar els nous reptes en un món tan canviant com és el de la comunicació.

És en aquesta línia que des de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya ens hem fixat uns objectius inajornables, entre els quals hi ha la idea d’impulsar la creació de comitès o consells professionals a totes les redaccions, vetllar perquè es compleixi el codi deontològic, lluitar pel reconeixement dels drets d'autor i de la propietat intel·lectual dels periodistes, organitzar a Girona seminaris i jornades en el marc d'un pla de formació professional, i cercar línies de col·laboració amb diferents institucions i entitats ciutadanes, a més d’incentivar una major presència del Col·legi a la societat gironina i especialment en tots aquells actes relacionats amb el món de la comunicació.

Publicat a nº 12 del mes d'Abril del 2006 la Revista Atípic.