El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha protagonitzat el debat ‘Catalunya i Europa, en una la cruïlla per la democracia?’ a la Universitat de Copenhaguen.
Puigdemont ha ha avisat: ‘Crec que el que està passant a Catalunya és tan decisiu per a Europa com el Brexit. Què passarà si en un altre estat membre el govern empresona els polítics com està passant amb els polítics catalans? Quina autoritat li queda a Europa quan ha de tractar amb països que no respecten els drets humans?’.
La pel·licula explica els esdeveniments que es van produir el 1971 quan el
New York Times, el Washington Post i altres mitjans de comunicación, es van unir per publicar esl documents del Pentagon sobre la Guerra de Vietnam, tot fent una reividicació de la llibertat de prensa. El relat en centra en el paper que hi van jugar Katherine Graham, la primera dona editora del Post i el seu director Ben Bradlee, lluitant plegats contra l'intent de l'Administració de Nixon de controlar la llibertat d'expressió.
“No hay peor tiranía que la que se ejerce a la sombra de las leyes y bajo el calor de la justicia.” Montesquieu
Aquest
vídeo que circula per les xarxes i d'autor anònim, presenta una situació que
curiosament coincideix en molts aspectes amb fets que s'han produït aquests
darrers mesos a Catalunya. Potser és només una teoria més de la conspiració,
però molts aspectes són absolutament creïbles entorn d'una campanya per arrasar Catalunya amb la connivència d'importants poders econòmics catalans, que ja han
renegat dels seus orígens. Es tractava de provocar el pànic amb la fugida
d'empreses començant per el Banc de Sabadell i CaixaBank, que obririen el camí
perquè els seguissin un munt d'empreses tal com ha succeït, tot incentivat per
un decret del govern espanyol, amb pressions de tot tipus sobre el teixit
empresarial a alt nivell per aconseguir la fugida exprés. Es tracta d'empobrir
Catalunya encara que això enfonsi l'economia española
Segons la plana web Lo que Somos, aquesta operació contra Catalunya, hauria començat a finals de l'any 2014, com a part d'una estrategia calculada per aturar els efectes del 9-N.
Weyler és el nom del sanginari militar Valeriani Weyler que l'any 1909 va reprimir amb extrema duresa la revolta de la Setmana Tràgica
El fet més destracat de l'any 2017, ha estat sense cap mena de dubte el procés sobiranista de Catalunya i si hagués de triar un dia seria l'1 d'octubre, en que es va celebrar el referéndum d'independència malgrat la brutal repressió que va ecxercir l'Estat español. Una data que passarà a la historia per la violencia policial exercercida contra la población pacífica i indefensa. En aquest video de La Directa es resumeix el que va pasar l'1d'Octubre del 2017 a Catalunya.
L'ONG internacional Human Rights Watch, dedicada a investigar, divulgar i denunciar les vulneracions dels drets humans arreu del món, ha inclòs l'actuació policial durant el referèndum de l'1 d'octubre com a segon tema més destacat en el seu recull de violacions dels drets humans de l'any.
La darrera Junta Extraordinaria d'Accionistes del Grup Prisa amb Juan Luis Cebrián com a president ha estat la més convulsa que han celebrat mai al grup editor del diari El País.
El , primer accionista de l'empresa, el fons Amber Capital amb gairebé un 20% del capital, va ser molt dur amb Juan Luís Cebrian. En la seva intervenció, el portaveu d'aquest fons inversor, Joseph Oughourlian,va qualificar la gestió de Cebrián de "nefasta" i va criticar que plegui amb una pesió daurada de 6 milions d'Euros després de deu anys d'una gestió pésima
Aquest és un llistat aproximat de les empreses que han decidit girar l'esquena a Catalunya i han apostat per Madrid o altres ciutats españoles per portar-hi la seva seu, seguint així la crida de boicot als catalans, que s'ha fet des del govern espanyol del PP en facilitar la fugida express amb un decret.
Ingressos (2016): 5.170,1
Benefici net (2016): 710,4 milions €
Número d'empleats: 17.000
CELLNEX (a Madrid)
Capitalització borsàtil: 4.422,83 milions €
Ingressos (2016): 670,4 milions €
Benefici net (2016): 39,8 milions €
Número d'empleats: 11
INMOBILIARIA COLONIAL (a Madrid)
Capitalització borsàtil: 3.064,01 milions €
Ingressos (2016): 835,2 milions €
Benefici net (2016): 274 milions €
Número d'empleats: 70
LLEIDA.NET (a Madrid)
La companyia especialitzada en certificació i notificació electrònica
va aprovar per unanimitat el trasllat per "reduir els riscos aliens al
normal funcionament de la companyia". L'empresa, que opera des de 16
països i dona servei a més de 1.500 empreses, assegura que el trasllat
del domicili social no suposa "moviment d'empleats".
EURONA (a Rivas Vaciamadrid)
La companyia de telecomunicacions ha explicat que sospesava aquest
canvi des de fa un any, quan va adquirir Quantis, Hablaya, Stoneworks i
Sultán Telecom, totes elles establertes a Madrid. Prop del 80% del seu
negoci procedeix d'aquestes firmes.
Altres empreses:
Aigües de Barcelona
(a Madrid). Controlada en un 100% per la filial espanyola de la
multinacional francesa Suez Environment, que ja va traslladar a finals
del 2015 el seu domicili social de Barcelona a Madrid.
Torraspapel (a Madrid). Pertanyent al Grup Lecta, té cinc fàbriques a Espanya i el 2016 va facturar 766 milions
d'euros amb una plantilla de més de 1.900 empleats.
Catalana Occidente . Aquesta aseguradora catalana ha decidit trasladar la seva seu social des de Sant Cugat del Vallés a Madrid.
Zurich canvia la seva seu social de Barcelona a Madrid
La companyia d'assegurances Grup Zurich Insurance ha pres la decisió de canviar el domicili social de la seva sucursal a Espanya de Barcelona a Madrid per motius de seguretat jurídica, ha informat en un comunicat.
Cervesera San Miguel S.L., única filial catalana de Mahou San Miguel (a Màlaga)
Pesa, filial del grup constructor gallec Copasa (a Santiago de Compostel·la)
eDreams Odigeo L'agència de viatges online també ha obtat per situar la seu social a Madrid
El propietari de l'administració de loteria "La Bruixa d'Or" de Sort (Lleida), Xavier Gabriel, ha decidit traslladar la seu social de la seva empresa fora de Catalunya davant la situació política i el boicot que diu estar patint per part de ciutadans que no volen comprar-li loteria. Traslladarà la seu social i fiscal del seu negoci a Navarra i Madrid i continuarà venent lotería.
En l'obra un matrimoni burgés de dos fracassats: ell ( Lluís Soler) un militar deixat de banda en
les promocions, i ella ( Mercè Arànega) una actriu que ha abandonat una carrera teatral. Després d’anys de vida en comú, no tenen ja
res a dir-se, i estan morts en una casa que sembla més una presó. Arriba
de visita un tercer personatge ( Jordi Figueras) i la seva presencia es rebuda com una
benedicció del cel. Tornen a tenir possibilitats de conversa, marit i
muller troben en ell un interlocutor per confiar-li l’infern on viuen.
Aquest infern arrossega el visitant, i es troba envoltat, contra la seva
voluntat, en aquest remolí de misèries.
Puigdemont alerta els catalans d’una “repressió llarga i ferotge” i espera la resolució sobre la petició del fiscal perquè el detinguin a Brussel·les
La jutgessa CarmenLamela, el dia 2 de novembre, va enviar a la presó el vicepresident Oriol Junquerasi els consellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Carles Mundó, Dolors Bassa i Meritxell Borràs.
Pocs dies després de la declaració de la República Catalana, el balanç és de deu presos polítics catalans en centres penitenciaris espanyols. L’Audiencia Nacional española va decretar presó provisional comunicada i sense fiança per als vuit membres del govern que van acudir a declarar, tal com ja ho va fer disset dies abans amb els presidents de l’ANC, Jordi Sànchez, i Òmnium, Jordi Cuixart. El vicepresident de l’executiu, Oriol Junqueras, i els consellers de Presidència, Jordi Turull; Afers Institucionals i Exteriors, Raül Romeva; Territori i Empresa, Josep Rull; Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa; Governació, Meritxell Borràs; Interior, Joaquim Forn, i Justícia, Carles Mundó, van ingresar a les presons d’Estremera i Alcalá Meco. Per a l’exconseller d’Empresa i Coneixement, Santi Vila, el tribunal va decretar presó eludible amb una fiança de 50.000 euros, que la defensa va dipositarr a primera hora del dia 3 de novembre.
Aquí podreu trobar el text integre de l'acte de presó dictat per
L'article 155 de la Constitució preveu que si una comunitat autònoma no compleix les obligacions de la Constitució o altres lleis, o que atempti greument contra l'interès general d'Espanya se la podrà forçar a complir-les.
Article 155:
Si una comunitat autònoma no compleix la Constitució i les lleis i actua de forma que atempti greument contra l'interès general d'Espanya se la pot obligar a complir:
1- Requeriment del govern espanyol al president de la comunitat autònoma perquè compleixi les lleis.
2- Si la CA no obeeix, el Senat ha d'aprovar per majoria absoluta les mesures.
3-Tota l'administració autonòmica, o una part, queda sota les ordres del govern español.
S'ha aplicat a discreció i enlloc diu que es pugui destituir a un president i a tot un govern
El dia 27 d'octubre del 2017 El Parlament de Catalunya aprova la Llei de Transitorietat Jurídica i de la república catalana que obté el suport de 70 vots a favor, 10 en contra i dos vots en blanc
D'aqueta manera es va inicar el procés constituent, un pols amb l'Estat espanyol i el que havia de ser un compte enrere per rebre els primers reconeixements que legitimin la decisió de la Cambra catalana i que va xocar contra l'article 155 de la Constitució Espanyola amb una bateria de d'accions represives de l'Estat español en contra de les llibertats del poble català
plantejava una ofensiva altament agressiva i sense precedents contra el
poble de Catalunya, contra funcionaris que es mantinguessin fidels al
Govern legítim i contra aquest Govern que presideixo [...], vam acordar
unànimement que aquest govern prioritzaria la prudència, la seguretat i
la moderació.".
D'aquesta manera el president de la Generalitat, Carles Puigdemont iniciava el dia 31 d'octubre, la seva compareixença en roda de prensa a Brussel·les. En el vídeo es reprodueix la conferencia de prensa original, amb la intervenció de president en català, francés i castella, i les preguntes i respostes també en anglès.
La I Jornada MoJoBCN vol conèixer el procés d’integració del mòbil en
el periodisme espanyol i ser un punt de trobada entre professionals i
acadèmics. Un espai on conèixer les últimes tendències i innovacions en
periodisme mòbil i compartir experiències professionals en un marc de
reflexió per a la recerca i l’experimentació.
El mòbil ha canviat les nostres vides i la nostra manera d’accedir a
la informació i de comunicar-nos. També, la difusió de les notícies,
impulsades per les xarxes socials. Espanya és un dels països amb més
penetració de la telefonia mòbil, però a poc a poc també s’ha integrat
en les redaccions periodístiques de tot el món. Així, s’ha convertit en
una eina de treball indispensable per al periodista MoJo, és a dir, el
que es dedica al periodisme mòbil. Hi pot experimentar noves narratives,
reduir costos i difondre immediatament els seus continguts. La
incorporació del mòbil al periodisme genera nous desafiaments i reptes
que estan en renovació i definició constant.
L'Estat espanyol segueix violant drets fonamentals.
Ara empresonant Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, presos polítics del segle XXI. Cal aturar la repressió de l'Estat. Les llibertats a Europa están en perill.
Els dies clau: Aquestes dues setmanes, Catalunya està escrivint una pàgina de la història sense precedents. Un resum de tot plegat es recull en un reportatge del programa 30 minuts de TV3 .
Un nou reportatge mostra l'1-O a Sabadell: de les votacions a l'assalt del Nostra Llar.
El video que l'ha penjat l'edició de Sabadell del Nacio Digital La productora Creueta 119 signa el muntatge que recull diversos moments de la jornada.
En l'enregistrament es pot veure un detall curiós, com el fotògraf oficial del desplegament pren imatges al detall de com els agents trenquen els vidres de l'escola Nostra Llar per accedir-hi
La brutalitat policial de les forces de seguretat espanyoles per impedir la celebració del referèndum va acabar d’empènyer la majoria del país cap a un camí sense retorn.
La policía reprimeix amb cops de porra i violencia desmesurada una votació pacífica de ciutadans de totes les edats, tot seguint una estrategia i unes ordres del govern espanyol
La llista de gairebé 900 persones lesionades per la Policía Nacional i la Guàrdia Civil s’hauria multiplicat si l’acció repressiva hagués continuat amb tota la intensitat fins a l’hora de tancar els col·legis electorals com estava previst en un primer moment
En l'obra un matrimoni burgés de dos fracassats: ell ( Lluís Soler) un militar deixat de banda en
les promocions, i ella ( Mercè Arànega) una actriu que ha abandonat una carrera teatral. Després d’anys de vida en comú, no tenen ja
res a dir-se, i estan morts en una casa que sembla més una presó. Arriba
de visita un tercer personatge ( Jordi Figueras) i la seva presencia es rebuda com una
benedicció del cel. Tornen a tenir possibilitats de conversa, marit i
muller troben en ell un interlocutor per confiar-li l’infern on viuen.
Aquest infern arrossega el visitant, i es troba envoltat, contra la seva
voluntat, en aquest remolí de misèries.
