La corrupció està tant generalitzada que allò que en ocasions vèiem un crim, avui és un èxit
La campanya búlgara
L'euroescepticisme dels polonesos
Els populars europeus tenen por de perdre la seva majoria com a gran grup parlamentari després de les eleccions al Parlament Europeu del mes de juny, almenys això sembla després de veure com Hans-Gert Pöttering ha expressat públicament la seva preocupació perquè els tories britànics deixaran el grup.
El Parlament Europeu ha aprovat un informe amb mesures per reduir l'addicció i limitar el frau que provoquen els jocs d'atzar a internet, i que representen un 5 per cent del total del mercat d'apostes a la UE. Els diputats proposen fixar una quantitat màxima mensual per a les apostes personals i fomentar l'ús de targetes de prepagament per combatre el problema de l'addicció.
Apunt de la secció Les Claus de la Unió Europea, publicat a totes les edicions del diari El Punt, el 9/6/2008
Trenta sis anys després que s'instaurés el 5 de juny com a Dia Mundial del Medi Ambient, la societat està prou conscienciada sobre la necessitat de preservar el planeta, sobretot després dels informes demolidors i els advertiments del perill i les greus conseqüències que suposa l’escalfament global. Un fenomen atribuït en part a les polítiques poc respectuoses amb el medi que porten a terme els governs, (desforestació, emissions del CO2), sobretot en els països més desenvolupats. Avui una majoria de ciutadans hem canviat d'hàbits per contribuir amb petites actituds domèstiques a fer una societat més sostenible. Dissortadament els governs han convertit la defensa del medi en un tema merament d'aparador, amb la creació de gabinets específics, però que al final no s’han traduït en polítiques decidides, com es el cas de l’Estat espanyol que incompleix els objectius marcats pel tractat de Kyoto per reduir les emissions de CO2 a l’atmosfera. Si els governs no van més enllà de meres declaracions d’intencions i disposicions, i no posen en marxa mesures dràstiques a nivell global, la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient es convertirà en una autèntica presa de pèl als ciutadans.
Escric tal com raja, sense editar, i amb cert desordre alguns pensament que em venen al cap sobre en Miquel. 
Ahir encara vaig escoltar la veu radiofònica inconfusible de Miquel Diumé. Era en el contestador del telèfon mòbil, l'estri que –a banda del correu electrònic– ens ha mantingut en contacte aquests darrers temps. Tot i la seva malaltia, estava sempre al corrent de tot el que passava al Col·legi. Era una peça cabdal de l'equip, amb les seves aportacions, les seves opinions, les seves crítiques, i sempre, sempre, els seus acudits. Just en el moment crític d'una reunió, no hi faltava mai el seu toc humorístic, amb aquell somriure sorneguer que el caracteritzava. Va dubtar abans d'incorporar-se a la junta del Col·legi; després de tants anys de prioritzar el periodisme, deia que ara tocava estar al costat de la jefa i passar llargues estades al seu refugi de Colera. A Girona només hi havia de venir per regar les plantes de casa seva, a Montjuïc. Ha estat durant anys degà dels periodistes gironins i de molt és qui ha fet més cròniques radiofòniques de Girona. A la ràdio ha fet tots els papers de l'auca, exercint l'autèntic periodisme de carrer, com a locutor, redactor o director. Si en un esdeveniment ho hi era, en Miquel, és que no era notícia. Com a home de consens, seriós, rigorós i que sabia dir les coses amb aquella sornegueria que el caracteritzava, i sense ofendre, va lliurar les mosques Borda i Grossa del Col·legi de l'any passat. En la vetllada, es notava que disfrutava. Deu mesos després de la seva prejubilació, va poder tornar a estar davant d'un micròfon, i és de la millor manera que el podem recordar. (*)
L'anestesista Juan Maeso (d'esquenes), condemnat a 1.933 anys de presó pel contagi massiu d' hepatitis C, davant el tribunal de la secció segona de l'Audiència de València on es va celebrar la vista para determinar si havia d'ingressar de forma cautelar a la presó abans que el Tribunal Suprem resolgués els recursos de cassació.
Al Museu del Joguet de Catalunya a Figueres, a més va acollir una taula rodona sobre el tema
Una de les principals sentències que ha fet públic l'Organització Mundial de la Salut en motiu del Dia Internacional de la Salut, és que dóna com a un fet evident que el canvi climàtic ha tingut greus efectes sobre la salut de les persones i que encara en pot tenir més si no s'adopten mesures urgents. L'escalfament global incideix sobre elements tan primordial per la subsistència com l'aigua, amb greus inundacions en alguns llocs i amb sequeres extremes en altres, les dues situacions tenen afectes sobre la salut. Avui al nostre país patim una sequera important que encara es pot agreujar més, i malgrat que es veia a venir les administracions no han adoptat les mesures de prevenció que calien i molts sectors ciutadans continuen vivint amb uns hàbits de malbaratament d'aigua que no tant sols és insultant, sinó que és un autèntic crim. Però ens agrada tenir la piscina plena i la gespa verda!
Tupinada a Perpinyà
Després de 49 anys, Fidel Castro ha anunciat que renuncia formalment a exercir el poder. Malalt i allunyat de la presidència de Cuba des de fa 19 mesos, el dirigent cubà ja va delegar provisionalment la presidència en el seu germà petit, Raúl, el qual des d’aleshores ha dirigit el país i s’entreveu com el seu successor. Durant aquests dinou mesos la influència de Fidel Castro s’ha limitat formalment a algunes orientacions sobre els grans temes de política internacional que expressava a traves del diari Granma, però la imatge que transmetia era la d’un home malalt. Després d'anunciar que plega, la seva presència serà la mateixa, la d’una icona sense cap pes en les grans decisions que adopti el govern cubà. Tot i això, mentre visqui, l’ombra de Fidel planarà sobre els cubans i els seus dirigents, que difícilment podran afrontar les reformes profundes que necessita el país i que, d’una manera o altra, han de comportar que es posi fi a un sistema mancat de llibertats.
La CUP considera absolutament antidemocràtic la il·legalització d’ANB i EHAK i demana la supressió de la Llei de Partits
La Candidatura d’Unitat Popular de Manresa demanarà, mitjançant una moció al proper ple municipal, un posicionament al conjunt de forces polítiques sobre la Llei de Partits i les il·legalitzacions d’Acció Nacionalista Basca i el Partit Comunista de les Terres Basques.
Per la CUP, les il·legalitzacions ordenades pel Jutge Garzón a les portes d’una comptes electoral, s’emmarquen dins el pols que l’estat manté amb l’independentisme basc, conflicte que ja va fer tancar, clausurar i il·legalitzar diaris, empreses, associacions i entitats, partits polítics, i ha portat a la presó a molts militants independentistes que pel delicte de fer política independentista se’ls acusa de pertinença a banda armada.
A més, la CUP, creu que s’estan vulnerant les llibertat més elementals en qualsevol democràcia, al no permetre la llibertat d’acció política, ni la lliure expressió democràtica de certes idees, el que propícia que centenars de milers de bascos es quedin sense possibilitat de defensar les seves idees a les urnes, i que això pot provocar una sensació de que certes idees no es poden defensar democràticament.
La Candidatura independentista ha entrat aquest dijous, mitjançant els protocols habituals, una moció on es demana que l’ajuntament mostri públicament el suport amb els membres dels partits als quals s’ha suspès totes les seves activitats, pel fet, més enllà de les seves idees polítiques, que se’ls ha privat de drets democràtics bàsics i mostrar públicament la voluntat de Ajuntament al diàleg com a eina bàsica per a la superació del conflicte basc. Proposen, demanar al govern de l’Estat Espanyol que faci els tràmits necessaris per a la derogació de la llei orgànica 6/2002 aprovada el 27 de juny del 2002 i més coneguda com a Llei de Partits, i que es faci arribar els acords als càrrecs electes d’ANB i d’EHAK.
Manresa, 14 de febrer de 2008
MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP) SOBRE LA SUSPENSIÓ D’ACTIVITATS DEL PARTITS EHAK-PCTB I AEA-ANB
Atès les recents interlocutòries judicials signades pel jutge Garzón de l’audiència nacional, on es decreta la suspensió total d’activitats dels partits polítics Eusko Abertzale Ekintza (EAE-ANB) i Euskal Herrialdeetako Alderdi Komunista (EHAK-PCTB) de manera preventiva i per un mínim de tres anys.
Atès que totes aquestes accions estan legitimades per la llei orgànica 6/2002 aprovada el 27 de juny del 2002 i més coneguda com a Llei de Partits.
Atès que totes aquestes actuacions s’emmarquen dins la guerra de l’estat contra l’independentisme basc, que ja ha fet tancar i clausurar diaris, empreses, col·lectius, associacions, editorials i un nombre inacabable de partits polítics; i que ha portat a la presó desenes i desenes de persones sota la greu acusació de pertinença a banda armada, pel sol fet de dedicar-se a la política.
Atesa la precipitació dels fets degut a la proximitat de les eleccions.
Atès que s’estan vulnerant les llibertat més elementals en qualsevol democràcia, al no permetre la llibertat d’acció política, ni la lliure expressió democràtica de certes idees, el que propícia que centenars de milers de bascos es quedin sense possibilitat de defensar les seves idees a les urnes, i que això pot provocar una sensació de que certes idees no es poden defensar democràticament.
Atès que la situació derivada d’aquests fets no és la més adequada per crear un escenari que faciliti la superació del conflicte i la pau,
per tot això la Candidatura d’Unitat Popular proposa al ple de l’ajuntament l’adopció dels següents acords:
1.- Mostrar públicament el suport d’aquest ajuntament amb els membres dels partits als quals s’ha suspès totes les seves activitats, pel fet, més enllà de les seves idees polítiques, que se’ls ha privat de drets democràtics bàsics.
2. Mostrar públicament la voluntat d’aquest Ajuntament al diàleg com a eina bàsica per a la superació del conflicte basc.
3.- Demanar al govern de l’Estat Espanyol que faci els tràmits necessaris per a la derogació de la llei orgànica 6/2002 aprovada el 27 de juny del 2002 i més coneguda com a Llei de Partits.
4.- Donar compte d’aquests acords al govern de l’estat espanyol, al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, a les instàncies Europees oportunes, així com a tots els càrrecs electes d’EHAK-PCTB I AEA-ANB.
No obstant, el ple decidirà
Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular
Manresa, 18 de febrer de 2008
