Lluís M. Xirinacs va realitzar al llarg de la seva vida 8 vagues de fam entre 1969 i 1977. Tres d’elles varen ser extremes, posant en perill la seva vida: “nel mezzo del camin de la vita”, l’any 1970/71 vaig fer la primera vaga de fam a mort, si no hi havia prous indicis d’un bon resultat. Els líders antifranquistes, en clandestinitat, em respongueren tot accelerant l’Assemblea de Catalunya. La segona fou una terrible vaga de fam i de set a la presó de Zamora (1972). Me’n vaig salvar pels pèls. La tercera, la que m’apropà més al límit fou una vaga de fam per obtenir l’alliberament dels 113 detinguts i empresonats de l’Assemblea de Catalunya (1973-74). Durà 42 dies i els darrers foren tan crítics que fins i tot l’electroencefalograma, en un moment donat, es posà pla. No patiu, doncs, sóc un vell amic de la mort, com en sóc de la vida.
Bitàcola de Narcís Genís
Opinions, comentaris, reflexions, articles periodístics
divendres, de desembre 02, 2022
La lluita de Xirinacs
dimecres, de novembre 23, 2022
Josep Fontana i la gent
Ignacio Ramonet i el preu de la informació
La premsa escrita està en crisi. A molts llocs està experimentant un descens considerable de difusió i una greu pèrdua d'identitat i de personalitat. Per quines raons i com s'ha arribat a aquesta situació? Independentment de la influència, real, del context econòmic i de la recessió, ens sembla que les causes profundes d'aquesta crisi s'han de buscar en la mutació que han experimentat, els darrers anys, alguns conceptes bàsics del periodisme.
dimarts, de novembre 22, 2022
Les contradiccions de Quico Pi de la Serra
dimecres, de novembre 16, 2022
Walter Benjamin i el col·leccionista
La recuperació de la memòria de Walter Benjamin es va iniciar l’any 1979. Quan l’amiga personal de Walter Benjamin i pensadora alemanya Hannah Arendt va arribar a Portbou l’octubre de 1940, poc abans de sortir d’Europa cap als Estats Units d’Amèrica, buscant la làpida del seu amic, ningú va saber dir-li on era: al filòsof se l’havia enterrat amb un altre nom. Jueu, fugitiu, exiliat, filòsof i probable suïcida, la seva mort demanava silenci i discreció: va ser enterrat a la part cristiana del cementiri amb una làpida sense nom.
dimecres, de juny 29, 2022
dissabte, de desembre 04, 2021
La repressió se sap com comença....
Tal com s'està duent a terme la repressió espanyola contra l'independentisme català, amb l'acció policial i judicial, que no cessa, a mi, i en la meva modesta opinió, em fa pensar, amb plantilles d'altres models repressius. Per citar-ne algun d'esfereïdor, aquí us deixo una perla:
"Tot acusat és culpable per essència. No es tracta pas de castigar una falta en concret, sinó destruir un estat d'ànim, un comportament, sigui o no palès, de rebuig contra la ideologia nazi." Es correspon a l'ordre dictada per Wileim Frick el 25 de febrer de 1938, ministre de l'interior alemany.
En virtut d'aquesta ordre entre el 1933 al 1939, més de 200.000 antifeixistes alemanys van ser condemnats a sis-cents-mil anys de presó. Un milió d'alemanys van ser enviats al camps de concentració. Més de 32.000 alemanys adversaris de Hitler van ser condemnats a mort i executats.
La cosa és que quan els poders d'un Estat engeguen la seva maquinària repressora, tots sabem com comença la cosa, però no se sap com acabarà. El resultat massa sovint és d'una crueltat desbocada que té finals tràgics.
dimarts, de novembre 09, 2021
Aquells i aquests 1 d'octubre
La repressió i persecució policial i judicial a que l'Estat espanyol ha sotmès als independentistes catalans des de l'1 d'octubre de 2017 i que continua, amb noves causes i investigacions policials i judicials, es molt similar a la que el franquisme va sotmetre als seus dissidents. (Sobretot en el fons, però avui en les formes tampoc s'han quedat curts) I qui es pensi que això es una exageració fora de lloc, els aconsello que llegeixi aquesta cita de la llei franquista de responsabilitats polítiques del 13 de febrer de 1939:
" Se declara la responabilidad política de las personas, tanto físicas como jurídicas, que des del el 1ª de octubre de 1934 y hasta el 18 de julio de 1936, contribuyeron a crear o agravar la subversión de todo orden que se hizo víctima a España i de aquellas otras que, a partir de la segunda de dichas fechas, se hayan opuesto o se opongan al Movimineto nacional con actos concretros o con pasividad grave"
Almenys el franquisme deia les coses pel seu nom i no disfressava les responsabilitats polítiques amb altres suposats delictes penals com es fa ara.